Gotes d'aigua...

Flashmob - Reciclar l'ampolla

2011-04-30T15:56:00.001+02:00

Chernòbil 25 anys després

2011-04-26T00:01:00.003+02:00

Avui, dia 26 d'abril, fa 25 anys que va succeir el que fins fa poc es considerava com el pitjor desastre nuclear de la història de la humanitat; malauradament, en l'actualitat aquest honor podria compartir-se amb el recent desastre de Fukushima.

Aprofitant aquesta desagradable efemèride, aquest cap de setmana m'he entretingut amb el còmic Chernòbil - La Zona, els autors del qual són Francisco Sánchez, com a guionista, i Natacha Bustos com a il·lustradora.

La novel·la gràfica s'estructura en 3 parts i relata la manera d'afrontar el desastre de 3 generacions. La primera part relata com la gent gran decideix tornar als camps a llaurar la terra contaminada radioactivament abans que malviure en la ciutat, al caps d'uns anys que l'accident ja havia passat. En el segon capítol es descriu com fou el moment de l'accident: homes joves treballadors en la central van haver de sacrificar la seva vida en tasques de seguretat i les mares amb fills petits eren traslladats ràpidament sense informació ni temps d'agafar ni una trista foto de la familia; i finalment s'explica com molts nens, un cop passada l'adolescència, retornen a la zona en busca dels records d'infantesa que el succés els va obliga a perdre.

Amb aquest còmic, sense paraules i amb una mica de reflexió, un s'adona com 25 anys després de l'accident, la condició humana és capaç d'assolir fets sensacionals i alhora tindre un comportament nefast. Ja ningú recorda els noms de qui van sacrificar les seves vides per frenar aquell drama; tothom gira l'esquena als nounats amb malformacions genètiques...

La novel·la gràfica costa uns 18 euros, presenta 184 pàgines, gairebé no té text i les il·lustracions són en blanc i negre. Si us voleu fer una millor idea del seu interior acudiu als següents enllaços: ressenya de l'editorial i interiors en youtube.

Dia Mundial del Reciclatge

2010-05-17T00:01:00.000+02:00

Des d’una perspectiva ecològica, la teoria de les 3 R's és una proposta àmpliament popularitzada per les entitats medi ambientals a fi d’apropar la societat vers un consum sostenible i responsable. S’entén com Consum Sostenible aquell que és medi ambientalment net, socialment just i econòmicament rentable i com Consum Responsable aquell que només es realitza per qüestions realment necessàries i en la mesura adequada.

Les 3 erres són: reduir, és a dir, no comprar o consumir productes o energia que no són necessaris; reutilitzar, que significa donar-li un nou ús a un producte que ja no s’utilitza i reciclar, que consisteix en emprar parts del producte en el procés de fabricació d’un altre producte.

Podem utilitzar un cd-room com a posagots o dissenyar una làmpada amb les capses dels cd’s que ens sobrin; per altra banda, podem reciclar l’oli domèstic per elaborar biodiesel o reciclar folis ratllats per transformar-los un altre cop en paper per poder utilitzar-los novament. També és interessant conèixer el terme preciclar, que consisteix en evitar la generació de qualsevol producte que posteriorment s’hagi de reciclar; així per exemple, si quan anem al supermercat portem una bossa de roba per transportar els productes comprats, evitarem la gran quantitat de bosses de plàstics que posteriorment hauran de ser reciclades.

Al reciclar vidre s’estalvia un 90% d’energia i per cada tona reciclada s’estalvien 1,2 tones de matèries primeres; recuperar 2 tones de plàstics equival a no utilitzar una tona de petroli; per cada tona d’alumini s’estalvien 4 de bauxita, que és el mineral per obtenir alumini, i s’estalvien 2 tones de residus contaminats i de difícil eliminació; una tona de paper significa salvar 17 arbres…

Darrerament, la importància dels models de consum a nivell global han adquirit tanta importància que es comença a parlar de la regla de les 6 erres, afegint 3 nous conceptes com són: repensar el mode de vida que porta la societat per determinar les necessitats bàsiques; reestructurar el sistema econòmic per evitar que es produeixin bens superficials; i redistribuir els recursos del planeta equitativament per satisfer les necessitats bàsiques prèviament concretades.

The 3 R's (Jack Johson)

2010-05-13T00:32:00.000+02:00

Festa del Comerç Just i la Banca Ètica

2010-05-10T00:01:00.003+02:00

Durant els diferents caps de setmana de maig tindrà lloc en 94 municipis d'arreu de Catalunya l'onzena edició de la Festa del Comerç Just i la banca Ètica; el lema d'enguany és Maco per fora, lleig per dins.

A Lleida ciutat es celebrarà el dissabte 15 de maig, des de mig matí i fins el vespre, en la plaça de l'IEI. Allí es trobaran varis col·lectius que treballen el comerç just i la banca ètica i donaran a entendre i exemplificaran aquests conceptes mitjançant la venda i mostra de productes, xarrades, esposicions... També hi haurà un concert d'inaguració i animació infantil pels més petits.

En la província de Lleida aquesta festa tindrà lloc en els següents municipis: Àger, Alcarràs, Alguaire, Almenar, Balaguer, Les Borges Blanques, Cervera, Corbins, Fulleda, Guissona, Lleida, Mollerussa, La Pobla de Segur, Sort, Tàrrega i Tremp. Per saber els caps de setmana i horaris aquí.

La festa està coordinada per l'entitat Setem. La web de la festa aquí.

EERR 2009

2010-05-02T18:29:00.002+02:00

Segons el Balance Energètic de 2009 publicat pel Ministeri d'Indústria, les energies renovables van aportar el 25% de l'electricitat consumida al llarg de l'any passat.

Per altra banda, un informe presentat per CCOO mostra que les emissions de gasos d'efecte hivernacles (GEH) s'han reduït durant el 2009 un 8,7% respecte l'any 2008; els dos principals motius són la producció elèctrica mitjançant energies renovables i la parada industrial ocasionada per la crisi.

Tot i aquesta aparent bona noticia, segons el Protocol de Kioto, les emissions de GEH pel 2012 haurien de ser com a màxim un 15% superior al valor que es tenia en 1990 (any i nivell de referència establert a nivell legislatiu), i malgrat aquesta reducció del 8,7% respecte l'any passat, si ho comparem al 1990, estem un 27'82% per sobre, 12'82 punts per sobre del permés segons el protocol.

Vessament de petroli al Golf de Mèxic

2010-05-02T17:49:00.003+02:00

Fa dues setmanes que va esclatar una base petrolífera al Golf de Mèxic que ha ocasionat 11 morts i un vessament diari equivalent a 160.000 litres de petroli. La taca actual fa 77 km de llarg per 129 d'ample i ja ha arribat fins la costa de l'estat de Luisiana d'Estats Units, tot i que és probable que ens els propers dies pugui escampar-se fins 4 estats més.

Tots ens recordem ara del famós xapapote de Galícia, de manera que més o menys ens podem fer una idea de què és tot això. Si aquí temíem per la diversitat de marisc de les costes i ries gallegues, en aquest cas d'Estats Units, hi ha l'imminent perill que la taca entri dins la reserva natural de Pass-a-Loutre, amb més de 400 espècies animals i vegetals.

A banda de la problemàtica medi ambiental citada, el petroli no és un recurs energètic del qual ens poguem permetre el luxe malgastar. Tots som conscients que els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natual) s'esgotaran degut l'excessiu ritme de consum, el qual no permet el temps de regeneració necessari.

Canviant radicalment de tema, es curiós que ningú ha posat en dubte la seguretat de les grans instal·lacions petrolíferes; en canvi, en el controvertit sector de l'energia nuclear, la seguretat és un dels principals motius que atemoritza la societat. La tecnologia petrolífera és molt madura, fa anys que existeixen les plantes d'extracció i refineries, per tant aquest accident mostra que el risc cero no existeix mai.

Accepto dir que les instal·lacions nuclears són segures, però un petit error pot esdevenir un greu accident; el risc és inversament proporcional als efectes que pot desencadenar. A més, una explosió d'una central nuclear tindria efectes pitjors.

Aprofito per introduir l'equivalència amb l'energia nuclear perquè arran de la polèmica que es va originar sobre la possibilitat que Ascó es presentés com a candidata per acollir el magatzem temporal de residus nuclears, vaig trobar a faltar experts que parlessin amb sinceritat, tots dos bàndols defensaven la seva postura amagant els seus punts febles fent demagògia. Jo em declaro anti-nuclear, com ja he proclamat moltes vegades, però això no vol dir que aquest tipus de generació energètica no tingui avantatges.

Dia de la Terra

2010-05-01T20:15:00.003+02:00

Darrerament tinc molt abandonat el bloc i em vaig passar per alt fer esment a la celebració del Dia de la Terra del passat 22 d'abril, dia del meu aniversari. Malgrat que ja hagi passat, en faig 5 cèntims.

L'ONU va escollir la celebració d'aquest dia amb la finalitat de cridar l'atenció sobre la importància que té la preservació de la natura i l'equilibri de l'ecosistema de tot el món davant les greus amenaces que estan provocant l'alteració de la fauna, flora i clima del planeta terra.

3er Congrés de la Bicicleta

2010-04-12T00:01:00.000+02:00

Del dimecres 14 al dissabte 17 d'abril es celebra a Lleida el 3er Congrés de la Bicicleta, en el qual es tractarà el tema de Infraestructures i Legislació.

Tant si utilitzem la bicicleta com element de lleure o com a mitjà de transport, és un element que va íntimament relacionat amb la salut i el medi ambient. Muntar amb bicicleta és un dels esports més bonics que existeixen, permet realitzar una pràctica física bona per la nostra salut així com gaudir d’entorns naturals; per altra banda, emprar-la com a mitjà de transport per la ciutat contribueix a descongestionar el tràfic, evita l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera i de retruc permet la pràctica d’exercici a diari.

Tota ciutat ha d’oferir la possibilitat que els seus ciutadans puguin agafar la bicicleta per desplaçar-se, i això només es fomenta amb la implantació de carrils bicis de qualitat, prioritats davant els cotxes, pàrquings gratuïts... és a dir, amb unes infraestructures de qualitat i amb una legislació que protegeixi els seus usuaris.

Disposeu de tota la informació del congrés aquí.

Centre BTT a Lleida

2010-04-11T00:25:00.001+02:00

Lleida torna a tindre novament un centre de bicicletes tot terreny. El centre està ubicat a l'avinguda Pearson de Pardinyes (el carrer que uneix el pavelló del barri amb l'entrada al Parc de la Mitjana), està obert de divendres a diumenge (pel matí només, crec) i ofereix la possibilitat de lloguer de bicicletes, guies, oferta de possibles recorreguts, rentat de bicicletes, vestidors, dutxes, cafeteria i punt de informació.

Ja fa cosa de 4 anys ja es va inagurar aquest mateix centre en la zona del Parc de l'Aigua però actes vandàlics van acabar per tancar les instal·lacions. Una de les activitats de llavors era la d'organitzar sortides amb btt alguns diumenges pel matí dels mesos estiuencs, confio que en aquesta nova etapa també sigui així, i si hi ha prou volum de gent, tingui continuitat. Està adreçat a tota mena d'usuaris de la mountain bike: families, gent gran o jove...

Jo encara no l'he visitat, però en el seu moment m'hi vaig fer soci i vaig ser-ne usuari. Esperem que en aquest segon intent tingui una vida més llarga i que aviat gaudeixi d'alguna web!!!

Tots junts construïm Haití

2010-04-10T13:04:00.004+02:00

La Plataforma de Joves KooXacció, Km0 Ponent i l'Ajuntament de Lleida animen els atletes a córrer a la cursa Tots junts construïm Haití , que tindrà lloc el proper diumenge 11 d'abril de 2010 a Lleida. La prova tindrà dos modalitats no competitives, de 3 i 10 km i tots els diners recollits aniran al Fons Solidari del Comitè d'Emergència i Acció Humanitària de L'Ajuntament de Lleida i es destinaran al finançament de projectes de rehabilitació i reconstrucció d'Haití.

Les inscripcions -amb caràcter de donatiu- no tenen un preu fix, podreu escollir entre 5, 10 o 15 € , i es poden fer aquí, de manera presencial al Centre de Recursos Juvenils del carrer de la Palma o fins mitja hora abans el dia de la sortida.

Ambdós recorreguts surten de la glorieta dels Camps Elisis a les 10:30 hores.

La venganza de la Tierra

2010-03-25T00:02:00.002+01:00

Feia molt temps que tenia ganes de llegir alguna cosa referent als pensaments de James Lovelock sobre canvi climàtic; per una banda, perquè com a científic de gran prestigi i brillant trajectòria, accepta l'escalfament global com una realitat (sempre va bé reafirmar-se de la mà d'opinions de gent experta), i per altra, perquè com a ecologista que es defineix, aposta per l'energia nuclear per contrarestar els efectes del canvi climàtic.

La venganza de la Tierra, escrit per James Lovelock i de l'editorial Planeta, tracta sobre la famosa Teoria de Gaia que el mateix autor va idear als anys 70 per explicar que la Terra, considerada com un conjunt format per les roques superficials, els oceans i l'atmosfera, així com tots els elements i organismes que la composen, formen un sistema que evoluciona davant les alteracions provocades en qualsevol d'ells, amb la finalitat de regular les condicions de la superficie de la Terra perquè aquestes siguin les més favorables per la vida, independentment del tipus d'èsser viu -microorganismes, algues, humans...- (El fet que la Terra com a conjunt adapti les seves condicions per afavorir algun tipus de vida no contradiu la llei evolutiva de Darwin sobre adaptació al medi ni selecció natural).

El llibre bàsicament parla sobre la Teoria de Gaia, però òbviament, apunts sobre energies renovables vs energia nuclear, l'estil de vida actual d'alt consum, la superpoblació, la importància i necessitat de mantindre intactes els ecosistemes... són analitzats atès que tot va estretament lligat. Un llibre força interessant adreçat a un públic amb certs coneixements sobre la temàtica.

Dia Mundial de l'Aigua

2010-03-22T00:01:00.004+01:00

Us enllaço la web oficial. Per cert, el lema: Aigua neta per un món sa.

L'hora del planeta

2010-03-21T00:15:00.002+01:00

WWF ha convocat pel dissabte 27 de març L'Hora del Planeta, una iniciativa de protesta degut els ridículs acords que es van assolir a la Cimera de Copenhaguen el passat desembre. Aquest acte pretén recordar que l'establert a la capital danesa és insuficient i que tots som part de la solució davant el canvi climàtic. El proper dissabte 27 de març, de 20:30 a 21:30 hores apaga la llum i encén el planeta.

La idea no és aconseguir una reducció energètica a escala mundial apagant qualsevol element elèctric, sinó enviar un missatge visual impactant als dirigents mundials que sí poden establir compomisos reals per lluitar contra el canvi climàtic.

Actes pel Dia Mundial de l'Aigua

2010-03-19T16:22:00.003+01:00

Diumenge 21 de març, bicicletada popular pel cantó del riu Segre.

Dilluns 22 de març, projecció del documental Flow (Love of water). Acte organitzat per l'ONG Eginyeria Sense Fronteres -grup de Lleida-. Per més info sobre el documental, aquí.

Cuyahoga (REM)

2010-03-17T00:38:00.001+01:00

Cançó dedicada al riu Cuyahoga.

I Xallenge David Duaigües

2010-03-14T15:59:00.003+01:00

Per més informació, aquí.

El món segons Monsanto

2010-03-13T00:10:00.007+01:00

El proper dimarts 16 al Institut Francès de Barcelona (C/ Moià, 8), es projectarà el documental El Mundo según Monsanto i posteriorment hi haurà un devat sobre transgènics agrícoles entre la seva autora, Marie-Monique Robin, i David Bueno, professor del departament de genètica de la Universitat de Barcelona. L'acte es preveu que comenci a les 19:30 hores i acabi a les 22:30.

Al dia següent, el dimarts 17, a Lleida es realitzarà una xarrada sobre transgènics agrícoles amb Marie-Monique Robin. La xarrada tindrà lloc al campus de l'ETSEA (agrònoms) de 12:oo a 14:00 hores.

Monsanto és la multinacional capdavantera en temes de desenvolupament de transgènics (organismes modificats genèticament) a nivell mundial. El Mundo según Monsanto va ser primerament un llibre, i posteriorment un documental. La veritat és que no he llegit el llibre, i del documental només vaig veure el tros final, així que no puc fer cap valoració personal. De totes maneres, el poc tros que vaig veure em va impressionar molt.

El riu Cuyahoga

2010-03-11T00:05:00.000+01:00

Fa temps vaig llegir en algun lloc sobre un incendi que es va produir en el riu Cuyahoga, situat a l'estat d'Ohio (Estats Units) i que passa per la ciutat de Cleveland. Degut a la gran quantitat de vessaments químics de les industries instal·lades al llarg de la seva rivera, es va arribar a incendiar de manera espontànea 3 cops(!!!): en la dècada dels anys 30, en els 50 i el 1969, tot i que les dues primeres ocasions el succès no va arribar a grans flames i la noticia nomès va ser un rumor molt ben tapat; en la segona ocasió no va haver-hi manera de silenciar-ho atès les evidències.

He regirat una mica per internet i no trobo rés sobre el tema, i és una llàstima perquè haguès estat una molt bona manera de il·lustrar el proper Dia Mundial de l'Aigua (22 de maig). De totes maneres, és una molt bona manera de recordar que les lleis i sistemes per deperurar les aigües residuals serveixen per alguna cosa.

En el següent video s'arriba a veure com els bombers apaguen les flames que surten de la superficie del mateix riu.

Pierre, Alicia, Albert, Roque... i tots els cooperants del món

2010-03-10T23:50:00.004+01:00

El cooperant francès Pierre Camatte va ser segrestat el passat 25 de novembre i el 23 de febrer va ser posat en llibertat. Avui mateix s'ha difòs la bona noticia que una dels 3 cooperants catalans segrestats el 29 de novembre i que formaven part de la caravana solidària de l'ONG Barcelona Acció Solidària, ha iniciat el retorn cap a casa.

L'Alicia Gámez ja està en llibertat, ara nomès resta que l'Albert Vilalta i en Roque Pascual puguin seguir les passes de la seva companya. Un record per ells i la meva admiració a totes aquelles persones que dediquen part del seu temps a tasques de cooperació en països i regions amb una manca de drets humans total.

Fira Natura

2010-03-07T18:00:00.003+01:00

El proper cap de setmana té lloc la XII edició de Fira Natura, fira de medi ambient i qualitat de vida organitzada per l'entitat ecologista Ipcena. Aquesta tindrà lloc des del divendres 12 per la tarda fins el diumenge 14 de març, al Palau de Vidre i al pavelló 2 de la Fira de Lleida dels Camps Elisis.

En la fira s'hi organitzen tallers, conferències i projeccions relacionades amb la temàtica ambiental i un gran normbre d'expositors mostren els seus productes, entre els quals s'hi troben entitats dedicades a l'alimentació ecològica, la salut i la higiene natural, ONGs, artesans, empreses d'energies renovables i bioconstrucció, turisme sostenible...

Per més informació sobre la fira, aquí.

Cites (21)

2010-03-01T00:57:00.004+01:00

"Un paisatge es conquesta amb la sola de la sabata, no amb les rodes d'un automòbil" (William Faulkner).

"Qui abans de la seva mort ha plantat un arbre, no ha viscut inútilment" (Proverbi indi).

"En el tema relatiu a les polítiques de canvi climàtic, la cruda realitat és que cap país estarà disposat a sacrificar la seva economia per resoldre el problema" (Tony Blair).

"La tecnologia per si sola no és suficient. També tenim que posar-hi el cor" (Jane Goodall).
"Si de debò volem assolir una societat que visqui en harmonia amb la natura, debem respectar-la més" (Crispin Tickell).

"El desenvolupament sostenible és un objectiu no estàtic. Representa un esforç continu per equilibrar i integrar tres pilars -el benestar social, la prosperitat econòmica i la protecció del medi ambient- en benefici de les generacions presents i futures" (Gisbert Glaser).

"Els ecosistemes naturals de la Terra no existeixen perquè nosaltres els convertim en terres de cultiu, sinó per mantindre el clima i la química del planeta" (James Lovelock).

"No hi ha rés més urgent en l'actualitat que controlar les emissions de CO2" (Al Gore).

Cròniques de Selva

2010-02-25T19:09:00.006+01:00

Una expedició enviada pel Jardí Botànic de Miami cap a la selva colombiana del Chocó amb la finalitat de trobar noves flors desconegudes és el pretext perfecte per encobrit la vertadera finalitat de la missió: trobar el remei basat en 7 substàncies naturals que fa mig segle, un indígena de la selva, va emprar per curar el càncer de pell.

Però dintre d'aquest grup, tres amics, dos dels quals són biòlegs, sospiten que l'objectiu del viatje res té a veure amb la descoberta de noves espècies florals, i procuren amb l'ajuda d'un indígena que els fa de guia, que els responsables de l'expedició no obtinguin les mostres que necessiten.

El llibre és un al·legat contra el comportament asquerós de les grans multinacionals (farmaceutiques, químiques...) d'apropiar-se dels coneixements dels pobles indígenes gratuitament per obtindre medicaments i vacunes que després exploten econòmicament amb un preu desorbitat sense cedir cap mena de compensació als indígenes.

El llibre és una novel·la ambientada en tot moment en la tropical i frondosa selva colombiana, és intrigant, ràpid de llegir, enganxa des del primer moment... però també reflexiona sobre la propietat intel·lectual dels indígenes sobre els coneixements de plantes medicinals, sobre a qui li pertany la conservació i explotació de la riquesa biològica d'una regió i sobre com comercialitzar productes a costa del dolor de malats.

Crónicas de Selva, un llibre escrit per Eladio De Valdenebro, publicat per l'editorial RBA i que va rebre el Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatjes el 2005. L'autor és un arquitecte nascut a Popayán (Colòmbia) el 1942, qui ha escrit varis llibres per nens sobre medi ambient; professionalment es dedica a la promoció de la qualitat i preservació dels centres urbans i la integració de la natura en les ciutats.

Oh green world (Gorillaz)

2010-02-22T08:00:00.000+01:00

Qui és el més ruc?

2010-02-20T20:51:00.003+01:00

Tenim uns polítics que fan pena!!! La grandíssima frase pronunciada pel Ministre de Indústria i Energia del govern espanyol témer l'energia nuclear és com tindre por als eclipsis, a part de no tindre cap mena de lògica i comparar dos fets totalment independents, està a l'alçada de fabuloses cites d'altres grans dirigents com les que a continuació us recordo:

He portat aquí a deu dels més importants científics del món i cap m'ha garantit el temps que farà demà a Sevilla. Com algú pot dir el que passarà en el món dins de 300 anys? (el cusí de Mariano Rajoy, catedràtic de física).
Per acabar amb els incendis forestals, talarem els arbres (George W. Bush, ex-president dels EEUU).
No és la contaminació el que amenaça el medi ambient, sinó la impuresa de l'aire i l'aigua (George W. Bush, ex-president d'EEUU).

Això del canvi climàtic és una mamarratxada que nomès se'ls s'hi podia ocòrrer als del Premi Príncep d'Astúries (Federico Jiménez Losantos).

Jornada portes obertes de les energies renovables

2010-02-19T00:22:00.007+01:00

Des de l'Agència de l'Energia de Lleida s'organitza, com ja ve sent habitual en els darrers anys, una jornada de portes obertes de diferents instal·lacions que aprofiten les energies renovables. La finalitat d'aquesta iniciativa és la de donar a conèixer les tecnologies de producció netes i d'edificació sostenible als ciutadans de les comarques de Lleida. La jornada té lloc el diumenge 28 de febrer.

Les instal·lacions a visitar són:

Planta solar fotovoltaica. El Poal, Pla d'Urgell.

Parc eòlic. Serra del Tallat, L'Urgell.

Edificació bioclimàtica i sostenible. Juneda, Les Garrigues.

Aprofitament de la biomassa. Linyola, Pla d'Urgell.

Instal·lació solar tèrmica. Lleida, Segrià.

Edificació bioclimàtica i sostenible. Horta de Lleida, Segrià.

Totes les visites són gratuïtes, guiades i adreçades a tots els públics. Hi ha dos torns de visita per cada instal·lació (11h i 12:30h), a excepció del parc eòlic, que nomès hi ha un torn a les 11:30h. En el primer torn s'ofereix de manera opcional servei d'autocar gratuït (a excepció de la instal·lació solar tèrmica degut a trobar-se dins de Lleida ciutat).

Cal inscriure's prèviament abans del 24 de febrer mitjançant el mail info@lleidaenergia.cat o mitjançant el telèfon 973700455. Per més informació aquí.

II Sahara Race Bike

2010-02-17T15:43:00.008+01:00

La Sahara Race Bike és un event socio-esportiu-solidari organitzat per l'Associació Amistat amb el Poble Saharaui de Sevilla i el govern de la RASD (República Àrab Saharaui Democràtica) amb la finalitat de donar visibilitat i denunciar el mur que en la dècada dels 80 el Marroc va construit, el qual delimitar la zona del Sàhara Occidental que el govern marroquí va invair militarment de la zona on encara molts saharauis estan refugiats.

Del 26 de març fins el 4 d'abril es recorreran 350 km amb bicicleta, a raó d'etapes diàries entre 30 i 50 km en funció del dia, seguint una ruta paral·lela al mur en qüestió. Mitjançant aquest recorregut es tindrà l'oportunitat de conèixer la vida real dels refugitas que viuen en campaments fora de la zona marroquina, viure i dormir en les jaimes on cada nit han d'allitar-se i entendre en primera persona un greu conflicte de vulneració dels drets humans que sovint passa desapercebut en la plana de noticies internacional. Per més informació sobre l'activitat, aquí.

Aprofito l'escrit per recordar que a Lleida també tenim l'Associació d'Amics del Sàhara Terres de Ponent, la seva web aquí, i també us recomano el bloc de l'Antonia, la presidenta de l'esmentada entitat.

Guia de butxaca per persones inquietes

2010-02-14T16:51:00.006+01:00

Quan un s'involucra per primera vegada amb una ONG, descobreix la gran diversitat de sectors pels quals es pot treballar: alimentació, canvi climàtic, conflictes armats, drets humans, deute extern, energia, pobles indígenes, refugiats...

Guia de bolsillo para personas inquietas, escrit per Oriol Canosa i publicat per l'ONG Intermón Oxfam, és un llibre adreçat a totes aquelles persones que desitgen descobrir les diferents problemàtiques que assetgen el món on vivim, ja sigui pel desig de poder entendre millor els sectors de desenvolupament per on es bellegun les diverses ONG o simplement, i tal i com diu el títol del llibre en qüestió, sou persones inquietes amb la necessitat de saber què està ferint el nostre món i la nostra societat.

24 temes explicats de manera breu i amb un llenguatge senzill i divulgatiu, ideal per adquirir els primers coneixements. Culturilla general relacionada amb temes humanitaris.

Dedicat a certs polítics

2010-02-05T07:01:00.000+01:00

En la política no existeix el coneixement definitiu, tan sols aproximacions a una solució millor. Aquesta frase del filòsof austríac Karl Raimund Popper descriu molt bé com de defícil és exercir de polític. El problema esdevé quan els més incompetents es converteixen en polítics, atès que llavors tan sols s'arriben a solucions inadequades.

La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnosi fals i aplicar després els remeis erronis. Groucho Marx.

El mag va fer un gest i va desaparèixer la fam,

va fer un altre gest i va desaparèixer la injustícia,

va fer un altre gest i va desparèixer la guerra.

El polític va fer un gest i va desaparèixer el mag.

Woody Allen.

Horitzó energètic

2010-02-04T07:30:00.001+01:00

Combustibles fòssils:

Petroli, 30-40 anys
Gas natural, 70 anys
Carbó, 200 anys

Combustible nuclear:

Urani, 120 anys

Aquestes són estimacions científiques sobre l'horitzó dels recursos energètics disponibles mantenint l'actual ritme de consum.

Els combustibles fòssils podrien denominar-se com a renovables si fóssim capaços de respectar el seu temps de regeneració natural, però el ritme de consum actual no ho permet.

El combustible nuclear no és renovable, no existeix la possibilitat que mitjançant cap mena de procès físico-químico-biològic (natural o artificial) s'obtingui urani, de manera que l'ús d'energia nuclear és una alternativa amb data de caducitat.

Les energies renovables són una tecnologia que té molt potencial de desenvolupament per augmentar rendiments i reduir costos, però encara necessita temps i recursos. Les energies renovables, actualment, són la única alternativa seriosa dins el panorama energètic futur.

Sense devats econòmics ni de contaminació. Només energia.

En Pau (1)

2010-02-03T00:33:00.003+01:00

En Pau és un noi de 23 anys que tot just ha acabat la carrera de ciències ambientals en la Universitat de Girona. És un tio simpàtic, a qui li agrada l'esport, la música i anar de festa amb els amics.

Porta 6 mesos buscant feina però no troba rés en consonància amb el seu perfil. En el diari El Punt dels diumenges nomès aparèixen feines per fer de comercial i en el portal d'internet Infojobs sempre demanen entre 2 i 5 anys d'experiència en el sector.

Com és una persona dinàmica i proactiva, també ha optat per enviar el seu CV a les empreses on desitjaria treballar, malgrat que ni en les corresponents pàgines web s'indiqui la necessitat de contractar personal; de moment encara no ha rebut resposta de cap.

En Pau no ho acaba d'entendre. El món laboral li exigeix experiència però ningú li vol donar l'oportunitat d'adquirir-la. Hi ha una tasa d'atur molt alta però es parla de retrassar la jubilació fins els 67 anys. I entremig prejubilacions ben remunerades amb 55 anys, sous vitalicis per polítics retirats, estructures públiques ineficients...

En busca del premi pendent

2010-02-02T16:27:00.012+01:00

En els darrers dies s'ha parlat molt sobre la iniciativa d'una plataforma ciutadana a favor que en Vicente Ferrer sigui candidat al Premi Nobel de la Pau. Atès que aquest guardó no s'entrega a títol pòstum, es reclama que sigui la Fundació Vicente Ferrer (FVF) la candidata legal, la institució que millor representa la grandíssima tasca que aquesta bona persona va desenvolupar durant més de 40 anys a Anantapur, la zona més pobra i erma de l'Índia.

En vida, en Vicente Ferrer va ser candidat en 3 ocasions però mai va rebre el guardó, i això és quelcom que no acabo de comprendre. Després de revisar la llista de premiats, sincerament, desconec el nom i la feina realitzada per la gran majoria, però indubtablement, ni Al Gore ni Barack Obama es mereixen aquest reconeixement per davant del father Ferrer.

Els premis sempre són injustos entenent que és tremendament complex premiar una sola persona/institució/plataforma...; sempre en queda exclòs alguna candidatura que de ben segur també s'ho mereixia. Però els premis també han de ser justos, i el guanyador sempre ha de ser per algú que vertaderament hagi fet quelcom rellevant, i no tots els premiats, al meu entendre, s'ho mereixen.

Degut a la seva mort, l'any passat el diari El Periódico de Catalunya va regalar el llibre titulat Vicente Ferrer, La Revolució Silenciosa, escrit per Alberto Oliveras. Curiosament el dia que sortia en premsa l'anunci de la intenció de presentar la Fundació com candidata vaig acabar de llegir-lo. La veritat és que el llibre en qüestió no m'ha agradat gaire (no se si era el tipus d'escriptura, la manera de ralatar les vivències, l'estructura o què...) però m'ha permès conèixer més a fons una d'aquelles figures que per sempre passaran a la història per contribuir en un món més igual i just.

Tant de bo la FVF pugui recollir un premi que fa temps el mateix Vicente Ferrer hauria d'haver rebut.

Secretisme

2010-01-30T07:54:00.002+01:00

Al voltant de l'energia nuclear hi ha molt secretisme, i quan succeeix això és perquè les coses no estan massa clares:

Abans de transportar els residus al magatzem temporal centralitzat (MTC), aquests encara hauran d'estar uns 8 anys en les piscines de la mateixa central. Per quin motiu?
Per què un MTC té una vida limitada? A partir de llavors la instal·lació ja no és capaç de retenir la radioactivitat? Quedarà la zona contaminada?
Què és més perillós: 1) petits cementiris al costat de les centrals nuclears com fins ara o 2) un únic MTC de grans dimensions amb una xarxa de transport nuclear escampada per tot l'estat?
Per quin motiu apostem per un sistema energètic que encara no té clar què fer-ne dels residus?
Si un malfuncionament del MTC pot tindre un radi d'acció que va més enllà del terme municipal, té sentit llavors que només l'ajuntament tingui potestat per decidir presentar-se com candidat per acollir el magatzem?

Per què carai no s'expliquen aquests i d'altres aspectes de manera clara?

Un pòster per Haití

2010-01-29T08:11:00.001+01:00

L'EOI de Lleida, Metges Sense Fronteres i Creu Roja estan organitzant des de principis de setmana la campanya solidària Un pòster per Haití.

Aquesta consisteix en una subhasta de cartells de temes varis (esport, cinema, paisatges...). Cada setmana es penjaran un seguit de pòsters, de manera que qualsevol persona pugui fer una oferta econòmica (preu de sortida de 5 euros); l'oferta i les dades de la persona es registraran en uns fulls reservats pel cas. Cada divendres de la mateixa setmana a les 12:00 s'adjudicarà el pòster a la persona que hagi fet l'aportació més alta.

Els diners recaptats es repartiran per igual entre les ONGs Metges Sense Fronteres i Creu Roja. La campanya va començar el dilluns i finalitzarà un cop s'esgotin els pòsters disponibles per la subhasta. Hi pot participar qualsevol persona, no cal tindre cap mena de relació amb l'EOI.

Cementiri nuclear en una imatge

2010-01-28T21:46:00.002+01:00

NO al cementiri nuclear

2010-01-27T12:26:00.007+01:00

El fet que Espanya disposi d'un magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears em sembla quelcom lògic a fi de poder semi-tancar el que seria el cicle de l'energia nuclear; no té massa sentit generar electricitat amb tecnologia nuclear i no gestionar els propis residus.

Cal tindre en compte que aquest magatzem temporal servirà per emmagatzemar els residus generats a l'estat durant 60 anys; un cop arribats a aquesta data, els esmentats residus haurien de ser retirats per ser enterrats en magatzems fixes, que en aquest cas serien fosses geològiques de gran profunditat. El fet d'enterrar-los és l'opció que sembla que té més consens entre els científics experts, però encara necessiten temps per comprovar la seva total viabilitat, per aquest motiu existeixen els magatzems temporals, una mesura per guanyar temps. Em resulta extrany que estiguem utilitzant un sistema energètic que encara no té massa clar què fer amb els residus.

Per altra banda, la gestió de residus nuclears de moment consisteix en impedir que la radioactivitat s'escampi vers l'exterior mitjançant barreres (recipients varis com urnes, contenidors i magatzems de metall, formigó...) i refrigerar l'alta temperatura amb aigua. En aquest sentit, la gestió dels residus nuclears consiteix en controlar la seva perillositat i guardar-los de per vida, però aquesta gestió encara no es capaç d'eliminar-los ni reduir els seus efectes perjudicials, de manera que personalment opino que no hi ha encara cap solució.

De moment els residus generats s'emmagatzemen en la pròpia central en piscines per disminuir la seva temperatura. Les centrals no disposen de suficient espai per emmagatzemar els residus generats, per aquest motiu és necessari la construcció d'un magatzem temporal centralitzat; de fet, alguna central ja ha hagut de construir un magatzem contigu a les propies intal·lacions per manca d'espai. Per altra banda, recordar que atès que Vandellós II va haver de ser tancada per accident, els residus generats durant la seva curta vida van ser enviats a un magatzem temporal de França sota un règim de lloguer. Si voleu saber el cost econòmic de l'operació, el qual esgarrifa, llegiu aquí.

Sobre el tema de la perillositat associada a aquest tipus d'instal·lacions, crec que és més perillós l'actual estat de la central nuclear d'Ascó, la qual en els darrers anys ha patit nombrosos incidents que indiquen que hauria de ser tancada urgentment. Si les coses es fan bé, la tecnologia actual permet un risc baix, perquè el risc zero no existeix. També caldrà analitzar com es realitzarà el transport dels residus d'arreu de l'estat fins el magatzem temporal centralitzat.

La meva opinió sobre aquest cementiri nuclear és la d'estar radicalment en contra. No estic a favor de l'energia nuclear perquè de la mateixa manera que el carbó i el petroli s'esgotaran properament, també ho farà el combustible nuclear, de manera que no té massa sentit apostar per quelcom que té data de caducitat.

Entenc que moltes families d'Ascó vegin aquesta opció com una oportunitat d'obtenir feina i una via de desenvolupament de la zona atès el centre tecnològic i el viver d'empreses associat, però en aquest cas la meva valoració només adopta l'aspecte energètic, i no considero l'energia nuclear com una alternativa vàlida. L'energia nuclear és cara, no presenta solucions definitives per l'eliminació dels residus i no és renovable.

Punt de partida

2010-01-23T10:08:00.001+01:00

L'any passat va acabar amb el retorn de l'activista saharaui Aminetu Haidar al Sàhara Occidental, però això no significa que el problema de vulneració de drets humans estigui resolt al Marroc. Tot segueix tal i com estava abans de la vaga de fam.

La Cimera de Copenhaguen va ser un fracàs històric.

Recordem que els 3 cooperants catalans de l'ONG Barcelona Acció Solidaria i 1 altre cooperant francès encara estan segrestats per Al-Qaeda, i ja s'ha amenaçat amb la mort de l'activista francès per obtindre l'alliberament de pressoners d'Al-Qaeda a Mali.

El 27% de la generació elèctrica de l'estat espanyol ha estat satisfet per energies renovables superant la del 23% de l'any passat.

Inventari de noticies breus

2009-12-17T16:13:00.000+01:00

Algunes noticies de rellevància que darrerament han sortit publicades als mitjans de comunicació:

Durant el passat mes de novembre, el 54'2% del consum elèctric de l'estat espanyol va ser cobert per energies renovables; en concret, el 21'2% correspon a l'energia eòlica i el 33% al conjunt de la resta d'energies renovables.

En els primers 9 mesos de l'any 2009, el 39'3% del consum d'energia elèctrica ha estat cobert per energies renovables.

Segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), l'actual dècada serà la més calurosa i el 2009 serà el 5è any més càlid des de 1850 (any en que van començar a registrar-se medicions climàtiques).

Segons l'Agència Internacional de l'Energia, si no es produeix una contenció de consums, vers l'any 2013 es preveu problemes de subministrament enegètic amb petroli. Les reserves s'esgoten, no es troben nous pous i la demanda no baixa gaire. Això no significa que ens quedarem sense petroli d'un dia per l'altre, però pot comportar un aument de preu considerable.

La fi mai justifica els mitjans

2009-12-14T08:00:00.002+01:00

La setmana passada Barack Obama va recollir el Premi Nobel de la Pau. A mitjans d'octubre ja vaig manifestar la meva postura en contra que el premi recaigués en mans d'una persona que encara no ha fet res per la pau. La veritat és que no sabia si tornar a copia l'article publicat o simplement fer cas omís, atès que no tenia res a comentar sobre el fet, però després de llegir el seu discurs, me quedat perplex.

No se fins a quin punt una persona que va a una cerimònia per recollir un premi en pro de la pau pot parlar sobre el concepte de guerres justes, del paper fonamental de la guerra per preservar la pau, la seva necessitat davant determinats amenaces o que es pot justificar per motius humanitaris.

La fi mai justifica els mitjans. No s'ha de lluitar per la pau, hem de ... per la pau. Cadascú pot trobar la paraula més adient per assolir-la, però mai el mot lluitar pot associar-se amb el de la pau.

Concloc amb una afirmació d'un altre Premi Nobel de la Pau, Martin Luther King, que també apareix en el discurs de Barack Obama: La violència mai produeix pau permanent. No resol els problemes socials: simplement crea problemes nous i més complicats. Recomano que llegiu el discurs íntegre aquí.

PD: Us imagineu el rebuig social que aquestes declaracions haguessin tingut en boca del George W. Bush o en Bin Laden?

La Marató de TV3: malalties minoritàries

2009-12-13T08:00:00.002+01:00

Avui diumenge es cel·lebra La Marató de TV3, la qual en aquesta edició del 2009 tracta sobre les malalties minoritàries. Copio la informació que apareix en la pròpia web de La Marató de TV3:

Una malaltia minoritària és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones. Són patologies bastant desconegudes, fins i tot per als metges. No és estrany, doncs, que els afectats se sentin perduts i sovint desesperats. A més d'un tractament, busquen una resposta. Com que hi ha al voltant d'unes 7.000 malalties minoritàries, són moltes les persones que en tenen alguna. A Catalunya hi ha uns 400.000 afectats. Es tracta, doncs, d'una gran minoria.

Les malalties minoritàries poden afectar qualsevol persona, de qualsevol país del món. Tot i que tenen especial incidència entre els infants, amb símptomes que es manifesten en els primers dies de vida, també hi ha malalties que apareixen en l'edat adulta. Aquestes malalties provoquen un alt risc de mortalitat i de morbiditat, és a dir, una pèssima qualitat de vida.

Al voltant del 80% d'aquestes malalties són fruit d'alteracions genètiques. Una mutació en un o més gens fa que es desenvolupi la malaltia. En funció de quin sigui el gen mutat, apareixerà una patologia o una altra. Més del 3% dels nounats poden patir alguna malaltia congènita. També hi ha malalties minoritàries que no es deuen a una alteració genètica, sinó que són causades per una infecció, una al·lèrgia o per una combinació de factors genètics i mediambientals. El que sembla clar és que sempre hi ha un component de predisposició genètica.

L'existència de tantes malalties, amb pocs pacients per a cadascuna, les fan poc conegudes també per als professionals de la medicina. Sovint el pacient i les seves famílies han de passar per desenes de proves i visitar nombrosos especialistes fins a tenir un diagnòstic definitiu. De vegades triguen anys a aconseguir-ho. Actualment algunes d'aquestes patologies, especialment les relacionades amb errors metabòlics, poden detectar-se amb proves neonatals.

Els fons recaptats a La Marató 2009 permetran avançar en la recerca sobre malalties minoritàries

En les més de 7.000 malalties minoritàries que existeixen hi ha gran diversitat de desordres i símptomes, que varien, no només segons la malaltia, sinó també dins d'una mateixa patologia. Generalment són multisistèmiques, és a dir, impliquen diversos òrgans i afecten les capacitats físiques, habilitats mentals, i les qualitats sensorials i de comportament dels malalts. L'afecció pot ser visible des del naixement o la infantesa, però n'hi ha que no apareixen fins a l'edat adulta. Tot depèn de quin tipus de mutació hi hagi hagut i del gen en qüestió.

Segueix La Marató i participa-hi, ja sigui mitjançant un donatiu o fent de voluntari en l'edició del 2010. La web de La Marató de TV3 aquí.

Aminetu Haidar

2009-12-12T13:53:00.009+01:00

La vaga de fam que Aminetu Haidar està duent a terme torna a donar visibilitat mediàtica al problema del Sàhara Occidental, un conflicte que si no és per manifestacions o accions d'aquest tipus passaria, per desgràcia, desapercebut per molts.

No domino gaire el tema del Sàhara Occidental però voldria fer alguna reflexió. No entenc perquè se li dona la responsabilitat del que està succeïnt a l'estat espanyol, qui ha vulnerat la declaració de drets humans és el Marroc.

Quan Espanya va abandonar la colònia del Sàhara Espanyol en època franquista a fi que es proclamés el país de la República Àrab Saharaui Democràtica, no crec que fos perquè el règim franquista entengués que aquella colònia espanyola posseïa un sentiment d'identitat nacional, sinó perquè no li convenia tindre efectius militars en la zona en aquells moments. Desafortunadament el Marroc ho va aprofitar per invair la regió i annexionar el que hauria de ser un país independent. A més, la retirada d'Espanya i la teòrica formació del nou estat es va fer sota la supervisió de l'ONU.

El problema que Aminety Haidar ha tornat a recordar hauria de ser solventat per l'ONU, i per una qüestió històrica Espanya hauria de jugar un paper molt important en les negociacions, més que qualsevol altre país o entitat.

Per altra banda, la vaga de fam em recorda que de vegades cal realitzar reivindicacions mediàtiques atès que els conflictes internacionals que no succeeixen a casa nostra acaben per esfumar-se i oblidant-se per molt que encara continuin. Hi ha una frase que diu que les guerres són molt sorolloses però les post-guerres en canvi, són molt silencionses.

Estic amb l'Aminetu Haidar, espero que l'ONU i l'estat liderin una negociació amb el Marroc respatllada pel món modern que respecta els drets humans per permetre que l'Aminetu pugui tornar a El Aaiun. Però també espero que aquestes conversacions siguin l'inici perquè el Marroc i molts altres països entenguin què són els drets humans i per què cal respectar-los, atès que el problema no s'acaba amb la tornada de l'Aminetu a casa seva.

Al costat de l'Aminetu Haidar i per un Sàhara Lliure. Per saber més sobre l'activitsme en favor de la llibertat del Sàhara Occidental per part de l'Aminetu aneu aquí i per saber més sobre el cas en qüestió aquí.

Beds are Burning (Varis autors)

2009-12-11T08:00:00.002+01:00

Versió de varis cantants a favor d'una acord important en la Cimera de la Terra de Copenhaguen. La versió original del grup australià Midnight Oil aquí.

El Foro Nuclear amb la Cimera de Copenhaguen!!!

2009-12-08T12:32:00.012+01:00

Coincidint amb la XV Cimera del Clima que tot just ha començat a celebrar-se, el Foro Nuclear, associació civil d'empreses relacionades amb la indústria nuclear espanyola, aprofita la vinentesa per fer publicitat que l'energia nuclear no emet CO2, de manera que és la solució que polítics i científics estan buscant aquests dies a Copenhaguen.

Segons el Foro Nuclear els motius bàsics són:

Les centrals nuclears són part de la solució. No generen gasos ni partícules contaminants a l'atmosfera.
La nuclear és la única font capaç de produir grans quantitats d'electricitat sense contaminar l'atmofera.
Els 8 reactors nuclears que funcionen a Espanya eviten l'emissió anual de 40 milions de tones de CO2, equivalents a les emissions de més de la meitat del parc automobilístic espanyol.
Les emissions de CO2 a Espanya estan un 35% per sobre del compromís adquirit en el Protocol de Kyoto i sense les nuclears aquesta xifra estarien per sobre del 50%.
L'operació a llarg plaç dels reactors actuals és una primera solució a la necessària construcció de noves centrals per assolir un subministre d'electricitat net i competitiu.

L'energia nuclear no emet CO2 durant el seu procès de generació elèctrica, però sí ho fa de manera indirecta si considerem tot el cicle complet de la vida d'una central nuclear: en les etapes de construcció de la planta, extracció minera de l'urani i la problemàtica gestió dels residus radioactius. Segons estudis científics elaborats per Öko-Institut, una central nuclear emet 34 grams de CO2 per cada kWh generat, un valor molt baix en comparació amb els 1000 grams d'una central tèrmica de carbó o els 120 d'una planta fotovoltaica; però l'energia eòlica i hidraulica els hi correspon 20 grams de CO2 per cada KWh generat, valor inferior respecte la nuclear.

Apostar per l'energia nuclear pot esdevenir una solució per reduir les emissions de CO2 davant altres tipus de sistemes energètics, però tal i com comento, si parlem en termes d'emissions de CO2 no és la millor opció. A més, la capanya no fa esment a la lletra petita, aquelles característiques i condicions que normalment no ens agraden: s'oblida de fer una anàlisi sobre els residus radiactius, sobre el problema de no disposar d'una ubicació per emmagatzemar-los, sobre el possible esgotament de les reserves d'urani en menys de 100 anys, sobre les ajudes públiques que reben, l'alt cost del KWh...

La solució és reduir consums per part de tots (empreses, administracions, ciutadans) i afavorir el desenvolupament de les energies renovables i l'eficiència energètica. Personalment considero aquesta campanya del Foro Nuclear com una estafa.

Enllaç del Foro de l'Enegia Nuclear aquí.

Davant una greu emergència

2009-12-07T19:04:00.005+01:00

Copio l'editorial conjunta que 56 diaris de 45 països han elaborat i han publicat avui en motiu del inici de la Cimera de Copenhaguen. La traducció és de María Luisa Rodríguez Tapia.

Frente una gran emergencia

Si no nos unimos para emprender acciones decisivas, el cambio climático causará estragos en nuestro planeta y, con él, en nuestra prosperidad y nuestra seguridad. Los peligros son evidentes desde hace una generación. Ahora, los hechos han empezado a hablar por sí solos: 11 de los últimos 14 años han sido los más calientes que se registran, el casquete polar del Ártico está derritiéndose y la increíble subida de los precios del petróleo y los alimentos el año pasado nos ofrece un anticipo del caos que se avecina. En las publicaciones científicas, la cuestión ya no es si la culpa es de los seres humanos, sino cuánto tiempo nos queda para limitar los daños. Y, sin embargo, hasta ahora, la respuesta del mundo ha sido débil y desganada.

El cambio climático se ha ido produciendo durante siglos, tiene consecuencias que persistirán para siempre y nuestras perspectivas de controlarlo se van a decidir en los próximos 14 días. Pedimos a los representantes de los 192 países reunidos en Copenhague que no vacilen, que no caigan en disputas, que no se echen las culpas unos a otros, sino que aprovechen la oportunidad surgida del mayor fracaso político contemporáneo. Ésta no debe ser una lucha entre el mundo rico y el mundo pobre, ni entre el Este y Occidente. El cambio climático afecta a todos, y todos deben resolverlo.

La base científica es compleja pero los datos están claros. El mundo necesita tomar medidas para limitar el ascenso de la temperatura a 2 grados centígrados, un objetivo para el que será preciso que las emisiones mundiales alcancen su tope y empiecen a disminuir entre los próximos cinco y 10 años. Una subida mayor, de 3 o 4 grados centígrados -el mínimo aumento que, siendo prudentes, podemos prever si no se hace nada-, secaría los continentes y convertiría tierras de cultivo en desiertos. Podría extinguirse la mitad de todas las especies, millones de personas se verían desplazadas y el mar inundaría países enteros.

Son pocos los que creen que, a estas alturas, pueda salir de Copenhague un tratado perfectamente definido; sólo fue posible empezar a avanzar verdaderamente en esa dirección con la llegada del presidente Obama a la Casa Blanca y el cambio total en la política de obstruccionismo que Estados Unidos mantenía desde hace años. Y el mundo sigue estando a merced de la política interior norteamericana, porque el presidente no puede comprometerse por completo a emprender las acciones necesarias hasta que el Congreso lo autorice.

Pese a ello, los políticos, en Copenhague, pueden y deben ponerse de acuerdo en los elementos esenciales de un acuerdo justo y eficaz y, sobre todo, en un calendario firme para que ese acuerdo se convierta en tratado. Deberían imponerse como plazo la reunión de la ONU sobre el clima que se celebrará el próximo mes de junio en Bonn. Como dice un negociador: "Podemos ir a la prórroga, pero no podemos permitirnos el lujo de volver a jugar el partido".

El núcleo del acuerdo debe ser un pacto entre los países ricos y los países en vías de desarrollo que aborde cómo se va a repartir la carga de luchar contra el cambio climático y cómo vamos a compartir algo que ahora es muy valioso: el billón aproximado de toneladas de carbono que podemos emitir antes de que el mercurio ascienda a niveles peligrosos.

Las naciones ricas son aficionadas a señalar la verdad aritmética de que no puede haber solución hasta que algunos gigantes en vías de desarrollo como China tomen medidas más radicales que hasta ahora. Pero el mundo rico es responsable de la mayor parte del carbono acumulado en la atmósfera, tres cuartos del dióxido de carbono emitido desde 1850. Ahora tiene el deber de tomar la iniciativa, y cada país desarrollado debe comprometerse a serias reducciones que disminuyan sus emisiones a un nivel muy inferior al de 1990 de aquí a 10 años.

Los países en vías de desarrollo pueden destacar que no son ellos los causantes del grueso del problema y que las regiones más pobres del mundo van a ser las más afectadas. Pero van a contribuir cada vez más al calentamiento y, por consiguiente, también ellos deben comprometerse a emprender acciones significativas y cuantificables. Aunque no han llegado a lo que algunos esperaban, los recientes compromisos de los dos mayores contaminantes del mundo, Estados Unidos y China, han sido pasos importantes en la debida dirección.

La justicia social exige que el mundo industrializado rebusque en su cartera y se comprometa a dar dinero para ayudar a los países más pobres a adaptarse al cambio climático y a suministrarles tecnologías limpias que les permitan tener un crecimiento económico sin aumentar sus emisiones. También es preciso fijar la arquitectura de un futuro tratado, con una rigurosa vigilancia multilateral, recompensas justas a cambio de la protección de los bosques y la evaluación creíble de la "exportación de emisiones" para que la carga acabe repartiéndose de forma más equitativa entre quienes fabrican productos contaminantes y quienes los consumen. Y la justicia exige también que la carga que corresponda a cada país desarrollado tenga en cuenta su capacidad de soportarla; por ejemplo, los miembros más nuevos de la UE, a menudo, mucho más pobres que "la vieja Europa", no deben sufrir más que sus socios más ricos.

La transformación será cara, pero mucho menor que la factura de rescatar al sector financiero mundial, y mucho menos costosa que las consecuencias de no hacer nada.

Muchos de nosotros, sobre todo en los países desarrollados, tendremos que cambiar nuestro estilo de vida. La era de los vuelos que cuestan menos que el trayecto en taxi al aeropuerto se acerca a su fin. Tendremos que comprar, comer y viajar de forma más inteligente. Tendremos que pagar más por nuestra energía y utilizarla menos.

Pero el paso a una sociedad que emita poco carbono ofrece la perspectiva de más oportunidades que sacrificios. Ya hay algunos países que han reconocido que hacer esa transformación puede aportar crecimiento, puestos de trabajo y mejor calidad de vida. El flujo de capitales es un dato significativo: el año pasado, por primera vez, se invirtió más en formas renovables de energía que en producir electricidad a partir de combustibles fósiles.

Para librarnos de nuestra adicción al carbono en sólo unas décadas serán necesarias proezas de ingeniería e innovación comparables a las más grandes de nuestra historia. Pero, mientras que la llegada del hombre a la Luna o la división del átomo surgieron del conflicto y la rivalidad, la carrera del carbono debe nacer de un esfuerzo de colaboración para lograr la salvación colectiva.
La victoria sobre el cambio climático exigirá un triunfo del optimismo sobre el pesimismo, de la visión de futuro sobre la estrechez de miras, de lo que Abraham Lincoln llamó "los ángeles buenos de nuestra naturaleza".

Ése es el ánimo con el que periódicos de todo el mundo hemos firmado conjuntamente este editorial. Si nosotros, con puntos de vista nacionales y políticos tan diferentes, podemos ponernos de acuerdo sobre lo que hay que hacer, seguro que nuestros dirigentes también son capaces de hacerlo.

Los políticos presentes en Copenhague tienen el poder de determinar cómo nos juzgará la historia: una generación que vio un reto y le hizo frente, o una tan estúpida que vio el desastre pero no hizo nada para evitarlo. Les rogamos que tomen la decisión acertada.

Aquest article el subscriuen els següents diaris: EL PAÍS (Espanya), Süddeutsche Zeitung (Alemania), Gazeta Wyborcza (Polonia), Der Standard (Austria), Delo (Eslovenia), Vecer (Eslovenia) Zimbabue Botsuana (Suráfrica) (Suráfrica), Dagbladet Information (Dinamarca), Politiken (Dinamarca), Dagbladet (Noruega), The Guardian (Reino Unido), Le Monde (Francia), Libération (Francia), La Repubblica (Italia), De Volkskrant (Holanda), Kathimerini (Grecia), Publico (Portugal), Hurriyet (Turquía), Novaya Gazeta (Rusia), Irish Times (Irlanda), Le Temps (Suiza), Economic Observer (China), Southern Metropolitan (China), CommonWealth Magazine (Taiwan), Joongang Ilbo (Corea del Sur), Tuoitre (Vietnam), Brunei Times (Brunei), Jakarta Globe (Indonesia), Cambodia Daily (Camboya), The Hindu (India), The Daily Star (Bangladesh), The News (Pakistán), The Daily Times (Pakistán), Gulf News (Dubai), An Nahar (Líbano), Arabic Gulf Times (Qatar), Maariv (Israel), The Star (Kenia), Daily Monitor (Uganda), The New Vision (Uganda), Zimbabwe Independent (Zimbabue), The New Times (Ruanda), The Citizen (Tanzania), Al Shorouk (Egipto), Botswana Guardian (Botsuana), Mail & Guardian (Suráfrica), Business Day (Suráfrica), Cape Argus (Suráfrica),Toronto Star (Canadá), Miami Herald (EE UU), El Nuevo Herald (EE UU), Jamaica Observer (Jamaica), La Brújula Semanal (Nicaragua), El Universal (México), Zero Hora (Brasil), Diario Catarinense (Brasil), Diaro Clarín (Argentina).

Compromisos globals, accions locals

2009-12-04T19:09:00.008+01:00

Diumenge comença la Cimera de Copenhaguen, una cita de gran importa pel futur del planeta Terra, tal i com ja s'ha fet esment en diferents entrades en aquest bloc.

El govern espanyol ha mostrat la seva predisposició per assolir un compromís important en l'àmbit de les reduccions d'emissions de CO2. Aquests anuncis públics sempre són ben rebuts abans d'una reunió de tal magnitut a fi de contagiar aquesta postura vers la resta de països, però la realitat podria acabar sent una altra, i els acords establerts a la seva fi no siguin tan ambiciosos com inicialment tothom havia pretés.

Per què els meus dubtes davant la bona voluntat mostrada per l'estat? Doncs senzillament perquè diumenge començaré a seguir els diferents devats i discussions de la cimera sota una il·luminació de Nadal que des de finals de novembre engalana els carrers de la ciutat de Lleida. I aquest fet pot extrapolar-se en la majoria de municipis de Catalunya, Espanya, Europa i el Món Sencer.

Mentre els polítics procuraran assolir acords per reduir les emissions contaminats per evitar conseqüències irreparables en el nostre clima, a peu de carrer, als ulls de tots, podrem veure com malgastem energia. Les llums de Nadal consumeixen energia elèctrica, aquesta electricitat prové d'alguna central (probablement tèrmica o nuclear) i això comporta unes emissions contaminats de CO2 i altre gasos.

M'agrada que per Nadal i hagin llums al carrer, fa festa i li dona encant especial a la ciutat, no hi estic pas en contra, però connectar-les a finals de novembre és un dispendi energètic innecessari i una contaminació gratuïta. Tant és que les bombetes siguin leds de baix consum, tant és que el gremi de comerciants paguin aquesta lluminaria per fomentar el consumisme, tant és...

En els propers dies ens farem un tip de veure com l'Ajuntament de Lleida (així com molts altres) es posiciona a favor d'un acord important en la Cimera de Copenhaguen mitjançant actes, activitats, comunicats oficials... Curiosament, el dia 10 de desembre hi ha una conferència titulada "Copenhaguen: compromisos globals, accions locals" (a les 19 hores a la sala de plens de de Paeria) i una exposició anomenada "La Unió Europea, capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic" (del 1 al 20 de desembre al Museu de la Paeria).

Si no vaig equivocat, l'Ajuntament és qui té la potestat de retardar l'engegada de la il·luminació de Nadal fins pocs dies abans que el Nadal arribi. Això sí seria una bona acció local per contribuir amb el compromís global que s'assolirà.

Marea Alta

2009-11-27T08:31:00.000+01:00

No recordo exactament, però farà cosa d'un parell d'estius, en una parada de llibres de segona ma al carrer, remenant entre els diferents exemplars, vaig trobar un llibre que tractava sobre el canvi climàtic.

Després de llegir la contraportada i fullejar-lo, me'l vaig comprar perquè semblava que explicava exemples reals dels efectes ocasionats per l'escalfament global; ja havia llegit uns quants llibres sobre les causes teòriques i les futures conseqüències, però em faltava trobar-n'hi algun que ho expliqués en la vida real.

No parla sobre la nova redistribució i concentració de pluges, sinó que descriu les grans inundacions que van succeir a principis de l'any 2000 al centre d'Anglaterra; no explica l'augment del nivell del mar degut al desglaç del gel de Groenlandia, sinó que documenta la imminent desaparició d'un país format per un conjunt d'illes del Pacífic. Situacions reals que il·lustren i fan més entenedor les desastroses conseqüències del canvi climàtic.

Havia anat posposant la lectura perquè, malgrat els coneixements tan necesaris que em podia reportar, pensava que seria pesat de llegir (dades, xifres, percentatges...) i sempre trobava entre els prestatges de casa algun altre títol suposadament més interessant. Finalment aquest mes de novembre vaig decidir obrir-lo i m'he endut una grata sorpresa: es tracta d'un llibre preciós. Amè, senzill i molt entretingut; un dels llibres sobre la temàtica que més m'està agradant, on s'expliquen les evidents proves que l'autor ha recollit després de 3 anys de viatges per documentar-se.

Marea Alta, de l'editorial RBA i publicat al 2004. El seu autor és Mark Lynas, qui va nèixer a Fiji el 1973 i va estudira història i polítiques a la Universitat d'Edimburg. Ha treballar com a redactor de la pàgina web OneWorld.net i en l'actualitat exerceix de periodista i comentarista radiofònic especialitzat en canvi climàtic.

Panorama abans cimera de Copenhaguen

2009-11-24T17:36:00.005+01:00

Recordo que fa unes setmanes, en referència a la pre-cimera de Copenhaguen celebrada a Barcelona, vaig llegir en la premsa que l'acord de mínims no s'havia estrablert però que la reunió havia estat profitosa atès que s'havien assolit acords qualitatius.

Això d'acords qualitatius no em va convèncer gaire atès que la voluntat a priori d'establir una retallada en l'emissió de gassos tots els països la tenen, el problema rau en el percentatge que a cadascú li pertoca en funció de la seva quota d'emissions de CO2 mundial, grau de desenvolupament... per arribar a una reducció global entre un 25 i un 40% respecte els valors de 1990 l'any 2020.

A falta d'un parell de setmanes per l'inici de la cimera, les coses no es presenten de la millor manera possible atès la postura dels dos principals països contaminants: EEUU i la Xina són dos països que han de comprometer-se a una reducció molt important, però sembla ser que malgrat la voluntat d'Obama, el congrès d'EEUU impedirà que signi el protocol sortint; la Xina ja ha anunciat que si EEUU no hi participa ells no es comprometen a cap mena de disminució d'emissions. Per altra banda, països emergents com Mèxic, Indonèsia, Japó o la India només participaran si EEUU i la Xina signen el futur tractat.

Curiosament, mentre alguns països es neguen a signar el full de ruta i altres només ho faran en funció dels països que hi participen, Brasil i Corea del Sud, països emergents que no estan obligats a reduir emissions en els propers anys, s'han compromès, el primer a una retallada voluntaria ambiciosa (evidentment els factor de subvencions internacionals seran claus per materialitzar-ho en la realitat) i el segon a una reducció d'un 30%.

Segons els càlculs dels experts, tenint en compte les retallades que els dels diferents països s'han compromès a realitzar, l'any 2020 s'arribaria a una reducció d'un 17%, molt allunyat encara del rang 25-40% que la comunitat científica exigeix per mitigar els efectes propers que ens depara el canvi climàtic.

Segons el panorama actual, no s'assolirà una acord vinculant a nivell mundial, sinó més aviat un pacte polític entre els països que hi vulguin participar.

Operación Diablo - Enginyeria Sense Fronteres

2009-11-14T16:06:00.004+01:00

DIMARTS 17 DE NOVEMBRE A LES 20:30h
CAFÈ DEL TEATRE DE
L’ESCORXADOR

OPERACIÓN DIABLO

Directors:Ernesto Cabellos i Stephanie Boyd

Aquest documental despulla l’engranatge mediàtic i vigilància que utilitza una corporació de la indústria extractiva d’or per neutralitzar la feina de líders ambientals de la regió de Cajamarca, als Andes peruans. La “Operación Diablo” és un costós i abusiu operatiu de seguiment al que fou sotmès el Padre Marco Arana, Premio Nacional de Derechos Humanos del Perú 2004 i un grup de joves professionals aliats, incloent voluntaris espanyols.

Activitat organitzada pel grup de Lleida d'Enginyeria Sense Fronteres. Si voleu més informació sobre l'ONG, visiteu el seu bloc.

Som el que fem

2009-11-10T23:18:00.006+01:00

La Comissió Europea acaba d'aprobar 3 noves varietats de blat de moro transgènics per la seva utilització en aliments i per l'elaboració de pinsos.

Fins ara a Europa hi havia un blat de moro transgènic, el controvertit MON810 de l'empresa Montsanto, a partir d'ara s'inclouen els denominats MON88017, MON89034 i 59122xNK603. Les varietats tindran una validesa de 10 anys i els productes derivats hauran de portar un etiquetatge que informi de ser un producte OGM (organisme genèticament modificat), però els animals que consumeixin pinso transgènic (el qual sí anirà correctament etiquetat) no aniran marcats, de manera que el consumidor final no sabrà si la carn consumida ha ingerit pinso transgènic o no.

Personalment no domino gaire el tema de trasgènics però m'hi posiciono en contra; estic a favor de l'agricultura ecològica tot i que considero que està bé que s'investigui el tema dels transgènics i la biotecnologia, però dins un marc legislatiu molt i molt controlat. Aprofitant la mala noticia que desafortunadament ens ha regalat la CE, el proper dissabte 28 de novembre, a les 12:00 hores al Teatre Armengol de Bellpuig tindrà lloc l'acte de constitució formal de la plataforma Som lo que Sembrem.

Com sabreu, Som lo que Sembrem és una associació que l'any passat va promoure una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en que va ser capaç de recollir més de 100.000 signatures per declarar Catalunya lliure de transgènics i apostar per un nou model d'alimentació i pagesia, que directament afecten sobre la salut i el medi ambient. La ILP va prosperar i malgrat obtindre signatures suficients per devatre-la al Parlament de Catalunya, la postura de CiU, PSC i PP van evitar que ni tan sols es pogués parlar del tema.

La vida de Som lo que Sembren va consistir en recollir signatures per tirar endavant la ILP i ara es pretén que l'entitat trobi nous camins per seguir amb la lluita pacífica.

Cites (20)

2009-11-05T00:46:00.001+01:00

L'home oblida els seus orígens; la natura mai. Paulo Coelho.
M'interesa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meva vida. Woody Allen.
Si volem insultar algú, l'anomenem animal. En quan a crueltat i malicia, humà podria ser un insult major. Iasaac Asimov.
La contaminació no és altra cosa que els recursos que estem desperdician. Permetem que es dispersin perque ignorem el seu valor. Richard Buckminster Fuller.
Lèconomia globalitzadora està traslladant la definició d'aigua des de la propietat comuna fins la bé privat per la seva lliure extracció i comercialització. Verdan Shiva.
El canvi climàtic és molt més que un problema mediambiental. És un problema social, en que els països pobres són les primeres víctimes. Juan López de Uralde.
La natura no fa res en va. Aristótiles.
La fiscalitat ambietal és un instrument per incentivar els canvis de comportament. Jordi Roca.

Somni pendent...

2009-11-03T01:03:00.005+01:00

A l'edició d'ahir dilluns del diari La Vanguardia, vaig trobar una entrevista de Plàcid Garcia-Planas titulada El Orgullo Burka. En ella s'entrevista a Zeba, una dona de 35 anys d'Afganistan.

Només de veure la seva vestimenta amb un burka que la cobreix de cap a peus i en que és impossible veure-hi la més mínima part de la seva pell, un s'esgarrifa i ràpidament pensa en el gran endarreriment intel·lectual, social i cultural del país.

Frases com El burka me protege contra todo tipo de enemigos, Llevar sólo hiyab es como no llevar nada o No debería hablar con usted, no he pedido permiso a mis mayores, ràpidament em fan constatar les paraules del paràgraf anterior i pensar en el llarg camí per implantar els drets humans.

La fi del diàleg publicat al diari recull les següents interlocucions:

El reportero le agradece la conversación y se despide de Zeba, que se aleja entre el polvo del camino. Pero un minuto después, la mujer da media vuelta y regresa con una sorprendente petición.

–¿Me podría traer electricidad de su país?

–¿Electricidad? ¿Y cómo se la traigo?

–Sí. Una placa –explica dibujando un cuadrado con sus manos–.

Una placa solar para una mujer cuyo rostro nunca bañan los rayos del sol.

La darrera frase és un recurs literari molt elegant per concloure l'escrit, però a més, en condició d'enginyer i de persona que somia en marxar algun dia a fer algun viatje de cooperació en temes d'enegies renovables, aquestes 3 frases del diàleg final m'han arribat a l'ànima.

Algun dia marxaré a fer cooperació en temes de subministrament d'electricitat amb energies renovables. Sóc conscient que la durada de l'experiència probablement no serà llarga, però tant és. És una il·lusió, un somni... Per un motiu o altre encara no ho he fet i és quelcom pendent.

L'article de La Vanguardia aquí.

Pre-cimera de Copenhaguen

2009-11-02T11:23:00.005+01:00

Aquesta setmana té lloc a Barcelona la darrera reunió de les moltes que al llarg de l'any s'han realitzat i serveixen per preparar la Cimera de Copenhaguen del proper mes de desembre.

Representants de tots els països del món discutiran les bases que s'haurien de tancar a Copenhaguen, les quals són de gran rellevància per afrontar el futur amb un marc legislatiu, atès que al 2012 el Protokol de Kyoto finalitza.

Aquets dies es pretén arribar a un acord de mínims, de manera que en cas que durant la cimera del desembre no s'arribi a cap acord més ambiciós, els compromisos adquirits a Barcelona siguin el punt de partida de la nova normativa a desenvolupar. Per aquest motiu és de vital importància que l'acord que s'assoleixi ara, mostri la clara predisposició del món per fer front al greu problema del canvi climàtic.

Els acords establerts en aquesta reunió seran una manera de mesurar la voluntat política per la lluita vers el canvi climàtic. Esperem que aquests compromisos siguin importants.

Selva Negra (Maná)

2009-11-01T07:00:00.000+01:00

SMS

2009-10-30T14:59:00.001+01:00

A les 11:45 d'aquest matí he rebut un missatge al mòbil de Intermón Oxfam que deia:

Sabem qui s'està carregant el clima. Vine a descobrir-ho, el dissabte a la tarda o el diumenge al matí, a la Plaça Sant Joan a Lleida.

Tens curiositat per saber-ho? Passa't-hi.

Apunt

2009-10-29T08:00:00.000+01:00

La primavera del 2008 apuntava vers una de les pitjors sequeres de tota la història de Catalunya; en l'estiu del 2009, en canvi, no ha mancat l'aigua.

A finals d'octubre de 2008, la neu ja era present en molts punts de la Península Ibèrica, en llocs inclús on feia molt temps que no nevava. Al 2009 tot just comença a refrescar una mica.

És normal o el clima ha embogit?

VI Cicle de Cinema i Drets Humans

2009-10-28T17:30:00.006+01:00

Arriba el VI Cicle de Cinema i Drets Humans, els continguts del qual giraran entorn el canvi climàtic, drets sexuals i reproductius, parir al sud, processos de reconciliació, crisi finacnera i dret a l'educació.

Cada divendres i dissabte, entre el 6 i 21 de novembre, es projectarà una pel·lícula i es realitzarà un debat entorn el tema tractat. L'horari és de 19 a 21:00 hores (pel·lícula + debat) a la Facultat de Dret i Economia del Campus de Cappont de la UdL. L'entrada és gratuïta.

La veritat és que no he trobat cap web que informi sobre el tema, tot i que al rectorat de la UdL hi han folletons amb l'explicació de les diferents pel·lícules. Imagino que també es poden trobar en altres llocs de la ciutat.

PROGRAMA

Div 6, Canvi climàtic:

Film Out of Balance, de Tom Jackson, 65 min, 2007.

Ponent Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la UAB, expert en climatologia física i canvi climàtic.

Dis 7, Drets sexuals i reproductors:

Film Nada Personal, de G. Tamayo i C. Cáceres, 21 min, 1999.

Ponent Sara Cuentas, membre d'InterRed, vocal de gènere de la Federació Catalana d'ONGD.

Div 13, Parir al Sud:

Film Dead Mums Don't Cry, de Steve Bradshaw, 50 min, 2005.

Ponent Vicenç Cararach, professor d'Obstetricia i Ginecologia de la UB i consultor de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Dis 14, Processos de reconciliació:

Film Syntoniser Amani, de Germán Reyes, 75 min, 2008.

Ponent Gernán Reyes, director de La Bretxa i dierector i productor del documental.

Div 20, Crisi Financera:

Films Dinero es Deuda, de Paul Grignon, 47 min, 2007 i Insubmís a la Banca, de E. Trilla i M. Martí, 23 min, 2008.

Ponent Enric Duran, activista dels moviments socials i promotor de les publicacions Crisi i Podem.

Dis 21, Dret a l'educació:

Films Soy Meera Malik, de Marcos Borregón, 16 min, 2009 i La Escuela de la Calle, de Maximiliano González, 18 min, 2009.

Ponent Raquel León, responsable de l'àrea d'educació d'Intermón Oxfam.

Canvi d'hora

2009-10-25T12:04:00.002+01:00

La passada nit va tindre lloc l'habitual canvi d'hora, una de les accions més controvertides i que més debat generen entre la societat.

Des de les intitucions públiques s'explica aquest canvi argumentant que permet un estalvi energètic del 5% al aprofitar millor les hores de llum. Fa temps que m'atreu el tema però he estat incapaç de trobar cap text ofical que ho detalli clarament; l'IDAE dona xifres i explica que existeix un estalvi potencial energètic important, però en cap moment posa exemples ni demostracions per entendre-ho. En aquest sentit la seva divulgació és poc útil ja que no expliquen com ni d'on s'obté aquest estalvi.

L'any passat a tv3 van explicar que l'estalvi energètic era més aviat una fal·làsia i que el vertader motiu pel qual es proposa aquesta mesura seria el millor aprofitament d'hores de sol durant el període hivernal.

Rebuscant per internet he trobat un bloc que il·lustra i explica amb molta pedagogia l'entrellat del canvi d'hora. Us deixo el link del bloc No Solo Mates pels qui esteu interessats, val molt la pena.

20 anys després encara dura el tema

2009-10-20T22:42:00.007+02:00

Ahir dilluns 19 d'octubre, es van complir 20 anys de l'accident de Vandellós I; només a títol de recordatori breu, es va produir un incendi en una turbina de la central que va derivar en una inundació que va malmetre molts sistemes de refrigeració del reactor, amb la considerable perillositat que això va suposar per la població catalana. Fixeu-vos si va ser quelcom important que la central nuclear va haver de tancar de manera definitiva i va ser desmantellada.

Vandellós I va ser inaugurada el 1972 i abans de l'accident el 1989, ja havia patit una trentena d'avaries. Degut l'accident de Txernòbil el 1986 es van augmentar les mesures de seguretat nuclear i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va determinar 5 modificacions amb caràcter d'urgència per Vandellós I.

Personalment el que més preocupació em genera és el tema dels residus d'alta activitat (RAA) generats durant la curta vida útil (17 anys, del 1972 al 1989) de la central. Degut que Espanya no disposa de cap ubicació per emmagatzemar els RAA, l'estat espanyol paga en concepte de lloguer a França perquè aquest els emmagatzemi; el 1992 va ser quan es va iniciar aquest contracte que suposava un pagament de 250 milions per emmagatzemar els residus fins el desembre de 2010, data en que el govern espanyol donava per suposat que ja disposaria d'un magatzem especial per RAA.

La gràcia del tema no és que pel gener de 2010 no estigui acabat aquest magatzem, sinó que a hores d'ara ni tan sols es disposa del lloc on construir-lo. La més que segura propera tarifa serà de 21,5 milions d'euros a l'any, és a dir, uns 60.000 euros diaris, 20.000 més dels que actualment s'estan pagant. Si algú diu que l'energia nuclear és barata és per pegar-lo.

20 anys després de l'accident encara no s'ha trobat solució a la gestió dels residus nuclears.

Copenhaguen, la darrera oportunitat (Blog Action Day 2009)

2009-10-15T09:00:00.001+02:00

Del 7 al 18 del proper desembre tindrà lloc la XV Conferència de les Parts (COP) de les Nacions Unides, també coneguda com la cimera de Copenhaguen. La importància de la propera cimera radica en el fet que la vigència del protocol de Kyoto finalitza al 2012, de manera que per evitar un buit legal en termes de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) és imprescindible assolir un acord, atès que les Nacions Unides necessiten 3 anys com a mínim per formalitzar-lo administrativament.

El protocol de Kyoto és un compromís legalment vinculant de reducció d’emissions per part de tots els països industrialitzats que el van signar i el seu objectiu és reduir el 5’2% d’emissions de GEH globals sobre els nivells de 1990 durant el període comprés entre 2008-2012. Va entrar en vigor el febrer de 2005 després del recolzament de 55 nacions que sumaven el 55% de les emissions, condició necessària per posar-lo en marxa.

Estats Units és l’únic país que encara no ha ratificat el protocol de Kyoto, Espanya és el segon país que més ha augmentat les emissions percentualment respecte el 1990 i des de 2006, l’opinió científica destaca la necessitat de reduir les emissions de GEH en més d’un 50% respecte els nivells de 1990.

Les propostes més significatives en que darrerament s’està treballant i que durant el decurs de la cimera hauran de ser discutides són:

Reducció de les emissions en un 40% respecte els nivells de 1990 al 2020 per part dels països industrialitzats.
Els països en vies de desenvolupament, malgrat no ser responsables del canvi climàtic, hauran d’assumir compromisos ambiciosos a nivell de reducció i contenció d’emissions.
Establir mecanismes financers per frenar la desforestació de les zones verdes més grans del planeta, atès que aquests absorbeixen CO₂.
Fomentar ajuda econòmica dels països rics vers els països pobres per que aquests puguin combatre el canvi climàtic i puguin adaptar-se als efectes perjudicials que ja són inevitables.

El diagnòstic del planeta terra és mot greu i d’aquesta cimera ha de sorgir el tractament a seguir; ara i més que mai, Copenhaguen és la darrera oportunitat per mantenir l’augment de la temperatura mitja del planeta respecte la de la temperatura de l’era preindustrial per sota de 2ºC, valor límit perquè les conseqüències del canvi climàtic no siguin de magnituds desastroses i irreparables.

Degut el fracàs del protocol de Kyoto, les valoracions científiques sobre el futur catastròfic i el risc d’un buit legal, la XV Conferència de les Parts reuneix tots els factors per erigir-se com l’esdeveniment més important i rellevant per afrontar el canvi climàtic.

PD: Avui té lloc el Blog Action Day 2009, el qual gira entorn el tema del canvi climàtic. Aquest escrit ha estat elaborat amb la finalitat de participar en aquesta iniciativa que cada any la gent que amb bloc i a qui els agrada expressar-se, és reuneixen virtualment per fomentar la difusió de temes de gran importància a nivell mundial.

Solidàrium 2009

2009-10-13T08:00:00.000+02:00

Aquest cap de setmana arriba la VI edició del Solidàrium 09, que engloba la IV edició de la Fira d’Entitats Solidàries de Lleida i la VIII edició de la Mostra al Carrer d’Informació i Documentació per al Desenvolupament.

D’aquesta manera, dissabte i diumenge en la plaça Sant Joan de Lleida podreu assabentar-vos de les diferents entitats i ONGs de la província i si us interessa podreu conèixer els seus projectes i la manera de poder-hi col·laborar.

Aquest any, com a tema central es treballarà un nou objectiu de desenvolupament del mil·leni, concretament l'educació primària universal, una de les bases fonamentals del desenvolupament i alhora un dret fonamental al que tothom hauria de tenir accés. L'assoliment d'aquest objectiu és indispensable per consolidar el repte de reduir la pobresa.

Per més imformació dels diferents actes paral·lels així com de totes les entitats participants aquí.

Barack Obama, Premi Nobel de la Proactivitat 2009

2009-10-11T13:11:00.001+02:00

És obvi que ser el president dels EEUU d'Amèrica és un càrrec de gran importància atès l'enorme potencial d'aquest país i degut la repercussió mundial sobre la resta del planeta. Després de 8 anys amb un conservador imbècil, en Barack Obama ha arribat com el gran salvador, representa una esperança per molts per canviar les coses dins el seu país, però també per cooperar més enllà de les seves fronteres. Amb caràcter, comunicatiu... i és el primer president negre de la història política dels Estat Units.

Ho té tot per eregir-se com una de les figures mediàtiques més influents dels propers 4 anys. En només 8 mesos ha donat constància que les intencions que pretén dur a terme són de vital importancia per l'obtenció d'un món millor: desitja implantar un servei mèdic públic al seu país, s'ha compromés a lluitar per un món sense armes nuclears de destrucció massiva, pretén mediar en el problema israelià i palestí i de fet ha conseguit que ambdues parts es sentin conjuntament per parlar, sembla predisposat a lluitar contra el canvi climàtic, tancarà la presó de Guantànamo...

Però aquestes bones accions no són suficients com per merèixer el Premi Nobel de la Pau, atès que de moment no són més que una declaració d'intencions; aquest reconeixement li arriba massa aviat, és un premi prematur.

De totes maneres m'agrada que en Barack Obama agraeixi el premi dient que el considera com un estímul per seguir en la direcció del camí que tot just acaba de començar, paraules amb les que ell mateix dona a entendre la sorpresa per un premi que encara no li pertoca.

Curiosa situació

2009-10-07T17:19:00.004+02:00

Segons un estudi elaborat per l'Agència Internacional de l'Energia, aquest any 2009 les emissions globals de CO2 es reduiran un 3% degut als efectes que la crisi econòmica ha provocat sobre el sector industrial i empresarial.

L'evolució de les emissions mundials en els darrers anys sempre s'ha caracteritzat per una tendència en augment d'un 3% de mitja anual, de manera que trencar aquesta dinàmica és quelcom positiu, i més quan es confirma que serà la disminució més forta dels darrers 40 anys. A més, segons l'ONG WWF, el passat setembre va ser el mes amb menys emissions de CO2 des de 1999.

Si més no, curiós.

Sorteig benèfic - Construcció nova protectora d'animals

2009-10-03T12:27:00.005+02:00

La Protectora d'Amics dels Animals del Segrià construirà properament una nova protectora que substitueixi la que fins ara utilitzaven i que els hi havia quedat petita i antiquada.

Els terrenys han estat cedits per l'ajuntament i ara toca trobar el finançament econòmic per fer front a la futura edificació, per això s'ha ideat un sorteig benèfic d'art. Cada butlleta costa 5 euros i la seva compra dona accès a participar en el sorteig de les obres que diversos autors han cedit desinteressadament a la protectora. Hi han 20 pintors, un fotògraf i una restauradora.

Del dilluns 19 al dissabte 24 d'octubre estaran exposades en la Biblioteca Pública de Lleida. El primer dia hi haurà la inaguració oficial i el dia de la clausura el sorteig.

Els llocs on es poden adquirir les butlletes són:

Hospital Veterinari de Lleida - Joc de la Bola, 16

Centre Veterinari Riu Ebre - C/ Riu Ebre (Cap-Pont)

Pastisseria Santpau - Historiador Lladonosa

Quiosc Esteve - Rambla Ferran

Mesón Lourdes - Corregidor Escofet, 32 (Pardinyes)

En la Biblioteca Pública de Lleida. Del 19 al 24 de Octubre.

Per mail a: protectoralleida@hotmail.com

Els artistes que han participat en aquesta bona iniciativa són: ROSA SIRÉ, MARIUS CARRETERO, TONI UCEDA, RAFAEL BORLÄNSA, CARMEN AREVALILLO, JOAN RAMÓN ESPAX, JOSÉ MARÍA BATLLE, LOLA DE ARAMBURU, RAMÓN PUJOLÀ, FRANCESC PUELL MELÀ, SERGIO RODRÍGUEZ, FRANCISCO RIUS, DIVINA DRUDIS, PAQUITA FERRER, OLGA CLOP, NEUS PEÑA PÉREZ, LAURA GÓMEZ VALERO, ÁNGEL CIVERA, MAITE VILLAFRANCA, NEUS PENA ARNÓ, JESÚS VÁZQUEZ URIARTE Y MARI CARMEN SERRANO.

A continuació un video sobre algunes de les obres:

II Fira sobre Salut i Alimentació

2009-10-01T13:31:00.004+02:00

Aquest cap de setmana (3 i 4 d'octubre) tindrà lloc la II Fira sobre Salut i Alimentació, organitzada per Slow Food Terres de Lleida al Palau de Vidre dels Camps Elisis de Lleida.

Aquesta fira és un punt de trobada perquè la ciutadania s'informi de primera ma sobre què és l'agricultura ecològica, transgènics, plantes medicinals, teràpies naturals no agressives... Una fira que fomenta el consum ètic i ecològic a través de paradetes i expositors, conferències, debats, i experiències varies.

Tal i com s'indica en el programa de la fira:
L'alimentació conscient ens ajuda a comunicar-nos com la natura, que ens nodreix i pasa a formar part del nostre organisme, submergint-nos en una simfonia d'olors, colors i sabors, per convertir una necessitat bàsica en un plaer, en el que, com a consumidors, podem elegir bé.

En aquesta fira dona a conèixer altres opcions que s'apliquen als valors essencials d'ahir i d'avui, per cuidar la Terra i la Salut, al mateix temps que s'estimula la producció ecològica i l'economia al servei de la vida, de les persones i del planeta.

Des de Slow Food s'invita a disfrutar d'aquests dies de trobada, a obrir els sentits i aprofunditzar en els valors alimentaris que influeixen en la vida a nivell personal, social i global; en el present i en el futur.

Per saber més sobre el programa d'actes, aquí.

Jardineria de guerrilla

2009-09-12T16:46:00.005+02:00

Fa temps vaig llegir en algun bloc de medi ambient l'existència d'un moviment que sota el nom de guerrilla urbana o jardineria de guerrilla intervenia en els diferents espais degradats de les ciutats plantant arbres i arbustos, a fi de crear zones verdes en espais sense cap mena d'ús. L'objectiu d'aquest moviment social cosisteix en assolir un canvi estètic i ecològic en la dura i asfàltica fesonomia de les ciutats.

Es comenta que aquesta activitat reivindicativa va sorgir al 2004 a Londres, gràcies a Richard Reynolds qui mitjançant el seu bloc va parlar sobre aquesta idea, malgrat que també es diu que a Nova York des de 1978 ja s'estaven produïnt aquest tipus d'experiències.

En el diari El Periódico de Catalunya de divendres passat em vaig trobar una noticia d'un home de 74 anys, Raül Domínguez, qui fart de veure que el parterre de davant de casa seva, a la rambla del Poblenou, només estava format per males herbes i sorra, va decidir transformar-lo en una petit jardí urbà amb cactus, palmeres, cebes i romaní.

Aquesta acció reflecteix perfectament l'esperit d'aquest moviment. Evidentment és necessari un mínim de coneixements necessàris per plantar espècies adaptades al clima, que requereixen un mínim manteniment... per a que tinguin èxit.

Pedalejant

2009-08-28T16:06:00.016+02:00

Com més d'un cop he dit en aquest bloc, estiuejo a Salou, i una de les coses que més m'agrada fer per la Costa Daurada és anar en bicicleta. Des de Salou és pot arribar fins Cambrils mitjançant un carril bici situat a peu de la platja de Vilafortuny, de manera que es pot gaudir de la companyia del mar.

Fa uns pocs anys, en una sortida en bici amb la meva germana, un cop arribat a Cambrils ens vam donar compte que al inici de la platja de l'Horta de Santa Maria el passeig marítim i el carril bici s'acabaven. Com que anàvem amb BTT vam decidir seguir endavant per un camí de terra: a ma esquerra, el mar; a ma dreta, xalets i apartaments d'estiueig.

A mesura que avançàvem, la panoràmica esquerrana es basava en diverses successions de platjes artificials amb espigons de pedra per resguardar-les; la visió dretana ens presentava les urbanitzacions de L'Albereda, la Llosa, El Dorado, Les Mimoses, L'Arcadia, La Dorada i Cambrils Meditarrània, totes elles pertanyents al terme municipal de Cambrils. En aquella excursió ja es podia intuir que en aquella zona aviat s'iniciarien les obres per implantar un passeig marítim, de manera que Salou i tota la costa de Cambrils quedaria unida.

Aquest fet em va fer néixer una preocupació que encara avui em ronda pel cap, i és que en un futur, probablement i només amb les excepcions dels abruptes accidents geogràfics, tota la costa podria quedar unida per un mateix passeig marítim.

M'agraden molt els passeigs marítims: són ideals per fer una volta a la vora del mar, ajuda a respectar la llei de costes, dóna vida al poble... He disfrutat de llargues passejades per Salou, La Pineda de Vila-seca, Coma-ruga, Calella, Castelldefels, Peñíscola o Benicàssim, i aquesta reflexió no està en contra d'aquests carrers peatonals paral·lels al mar, simplement és una petita reflexió sobre una situació que s'hauria d'abordar. Aquesta realitat és pot extrapolar a qualsevol altra ciutat: ja sia de muntanya, on els nous edificis es poden menjar zones boscoses; la meva pròpia ciutat de Lleida, que poc a poc elimina algunes zones de l'horta; o la zona metropolitana de Barcelona, un gran urb que engloba vaires ciutats.

Ahir pel matí, un altre cop amb la companyia de la meva germana, vam decidir arribar-nos fins aquell indret a fi de veure el canvi que segurament havia sofert. Actualment, fins la riera de Riudecanyes, on acaba el terme municipal de Cambrils, hi ha passeig marítim i carril bici.

El problema són les polítiques d'urbanitzacions de les ciutats? La superpoblació mundial? El desig de tota la societat d'una segona residència d'estiueig? L'únic que espero és que la costa pugui viure en harmonia i normalitat amb poblacions i zones verges.

Coronita Save the Beach (2)

2009-08-24T02:21:00.003+02:00

Reflexions a posteriori del concert de Save the Beach; la festa va tindre lloc en la platja de llevant de Salou.

1) Molts joves no va tindre inconvenient en deixar enmig de la platja les ampolles i gots de beguda que els van ajudar a desinhibir-se durant el concert.

2) Un noi imberbe del meu davant va estar tota la nit bebent cubates i quan ja estava ben mamat, no va tindre inconvenient en treure's la minga i posar-se a pixar enmig de la platja i enmig de la gent que estava gaudint del concert. Tots els seus amics van riure.

3) Dels 6 grups musicals, només 1 va fer esment al tema de recuperació i conservació de les platges, Jarabe de Palo.

Si la idea de Save the Beach era de fer difusió de la seva tasca solidària, aquesta no va tindre massa èxit; evidentment no és que l'activitat estigués mal organitzada, perquè el presentador, el conegut Toni Aguilar, no es va cansar de repetir-ho constantment. Malauradament una gran part de la societat actual fa fàstic.

Cites (19)

2009-08-20T16:08:00.007+02:00

"Donat que probablement, sigui aquest l'únic món habitable que puguem conèixer, unim-nos per fer que sigui el millor possible" (Eduard O. Wilson).

"Queden pocs llocs en el planeta on podem inhalar la memòria viva del que fou aquest Edén abans que nosaltres arribéssim" (Alan Weisman).

"Ara se el secret perque les persones siguem millors. És necessari crèixer a l'aire lliure, menjar i dormir en contacte amb la terra" (Walt Whitman).

La natura és vertaderament coherent i confortable amb ella mateixa (Isaac Newton).

"Mantingues el teu amor vers la natura, perquè és la vertadera forma d'entendre l'art més i més" (Vincent Van Gogh).

"La lliuta pel decreixement és obertament anticapitalista" (Joaquím Sempere).

"He conegut moltes persones que no els hi agrada que se'ls catalogui con ecologistes perquè no volen que se'ls assocïi amb la imatge estereotipada d'un hippy assegut sota un àrbre menjant pipes. Per molt que m'agradin els fruits secs i els arbres, jo no em descriuria a mi mateixa com a hippy, però sí sóc, definitivament i rotunda, ecologista" (Alexandra Cousteau).

"La moda és un fenomen social molt ben orquestrat que res té a veure amb la constant que suposa el medi ambient. La moda és quelcom que voluntariament es desitja efímer, de manera que hi ha contradicció de termes. Per altra part, la preocupació per la natura és una linea ascendent: cada vegada hi ha més gent que pensa que cal fer quelcom pel planeta. A això se li pot anomenar moviment cultural, concienciació, nou pensament... però no moda. Per desgràcia és quelcom més filosòfic que pràctic (Joquín Araujo).

Pura Vida

2009-08-17T12:33:00.006+02:00

L'any passat, a principis d'agost vaig llegir La Sonrisa de Ariadna, un llibre de José María Mendiluce que em va regalar la meva germana i que em va agradar moltíssim. Remenant aquest hivern per una llibreria de Cambrils, vaig trobar amb un llibre del mateix autor, i mira per on, el final de Pura Vida és l'inici de La Sonrisa de Ariadna.

A partir de les vivències d'una noia, Ariadna, que treballa a l'ONU i es trasllada a Costa Rica per començar un projecte, explica l'estil de vida de la gent del país: com viuen del turisme, què pensen dels visitants, la diferència de cultures entre el món desevolupat i el món encara verge, l'amor i adoració que senten per la natura frondosa... És una història d'amor enmig d'un escenari encantador i diferent, fàcil i àgil de llegir.

Us el remconano molt seriosament, val la pena, tant aquest com la continuació. José María Mendiluce és un ecologista convençut, membre del partit polític Els Verds, ha estat eurodiputat, ha treballat per l'ONU en tasques de cooperació de gran importància i amb aquest llibre va ser finalista del Premi Planeta.

L'illa dels residus de l'oceà Pacífic

2009-08-13T08:00:00.005+02:00

A l'oceà Pacífic s'hi concentra una gran zona amb una quantitat de residus molt alta; sense cap mena de dubtes, els residus són d'origen humà: envasos, ampolles, aparells electrònics, mobiliari domèstic, peces d'automòbils... Degut les corrents marines, aquests arriben fins la zona central del Pacífic on una corrent circular fa que quedin atrapades en una àrea concreta, per aquest motiu rep el nom d'illa dels residus.

Dues embarcacions van sortir de la costa oest d'Estats Units a principis d'agost fi d'observar de primera mà aquesta zona contaminada, no només superficialment amb residus que suren, sinó que aquests arriben fins una profunditat considerable. Aquesta zona queda fora de les rutes comercials, probablement per aquest motiu malgrat que fa 10 anys que ja es coneixia aquest fet, serà el primer cop que s'ha plantejat seriosament un projecte per posar-hi remei. Si no m'equivoco, el 1999 la Fundación de Investigación Marina Algalita va fer la troballa i va donar la veu d'alarma, però des de llavors, rés de rés.

La fase inicial del projecte consisteix en estudiar com està la zona contaminada, agafar-hi mostres i analitzar les conseqüencies que aquesta zona pugui implicar en l'alimentació dels petits animals que estan en la part inferior de la cadena tròfica alimentària oceànica atès que aquests són ingerits per peixos i aus que poden formar part de la nostra dieta.

Noticia trobada al diari El Periódico de Catalunya, aquí. Si voleu més informació, us deixo un enllaç d'una entrada del mes de maig de 2008 on ja hi vaig fer esment i també un altre link amb informació més concreta i on també hi ha un video per veure amb els vostres propis ulls com és la zona.

Coronita Save the Beach

2009-08-11T16:56:00.010+02:00

L'empresa de cervesa Corona, responsable de la famosa Coronita, fa anys que duu a terme un projecte de recuperació de platges. Cada any es proposa preservar una platja europea elegida de manera popular des de la web del projecte.

Segons s'indica en la web, el 60% de la linea costera del Pacífic i el 35% de la de l'Atlàntic desapareixen al ritme d'un metre per any, degradació provocada de vegades per causes naturals i d'altres per l'acció de l'home. Per aquest motiu sorgeix el projecte de recuperació de costes Coronita Save the Beach.

Aquest 2009 s'ha treballat en la recuperació de la platja italiana de Capocotta, situada a Roma, i en la web ja es pot començar a fer propostes per la platja a recuperar al 2010. En la web del projecte trobareu noticies, un blog, opcions de publicar iniciatives similars...

A fi de celebrar l'èxit del projecte d'aquest any, el proper dissabte dia 14 es realitza un concert gratuït a Salou, on actuaran Jarabe de Palo, Pignoise, Maldita Nerea, Ragdog, Aura i 84.

Per més informació, la web del projecte aquí.

El proper declivi del petroli

2009-08-10T00:27:00.000+02:00

A partir de Soliclima News m'assabeto que la revista Forbes ha publicat un article en el qual augura que el declivi de petroli començarà l'any 2012.

La producció de petroli es pot descriure gràficament mitjançant una forma de campana, el punt més alt del qual s'anomena punt de producció pic; superar aquest punt significa que la quantitat de petroli útil s'està esgotant.

Darrerament es troben pocs pous de petroli i aquests contenen poca quantitat de l'esmentat combustible, són de mala qualitat i de difícil explotació. Això significa que el ritme de consum és superior a la quantitat de petroli trobat i és fàcil preveure que aviat s'assolirà el punt de producció pic; conseqüentment augmentarà considerablement el preu del petroli i s'arribarà a un declivi a nivell de producció.

El carbó, el gas natural, els GLP, l'urani... són combustibles que la seva producció coincideix amb el comportament del petroli, de manera que un dia també s'esgotaran; per aquest motiu les energies renovables haurien de ser un sector de desenvolupament primordial si volem poder gaudir de futur.

Incendis d'estiu

2009-08-08T08:00:00.004+02:00

Als estius sempre m'he preguntat si existeix alguna mesura definitiva per acabar amb la gran quantitat d'incendis que cremen per tot el país; òbviament mai l'he trobada, però no és cap secret que el correcte manteniment de la superfície forestal pot contribuir a la prevenció de molts incendis.

Els boscos estan plens de branques, fulles seques i rostolls ideals per començar a cremar; qualsevol burilla llançada per la finestra d'un cotxe o quelsevol tros de vidre d'una ampolla són elements perfectes per iniciar un incendi.

Aquests elements susceptibles de cremar són residus forestals que no tenen cap utilitat abandonats en mig del camp. Si aquests es recullen, no només es tracta d'una mesura preventiva per evitar incendis, sinó que es contribueix en la neteja de la natura, es possibilita la seva utilització com a biomassa (valorització d'un producte anteriorment considerat com un residu) i permet generar llocs de treball (que en els temps de crisi no aniria gens malament).

Si les branques, fulles seques i rostolls es cremen es pot generar energia elèctrica o calorífica. Normalment aquests residus forestals es trituren i es compacten en petits cilindres de pocs mil·límetres (péllets), els quals seran el combustible de les calderes de biomassa, les quals es poden emprar tant per aplicacions domèstiques (calor) com industrials (calor i/o electricitat).

Evidentment aquesta mesura, la qual fa temps que ronda pels cercles ecologistes, no extingirà massa incendis però pot ajudar a evitar-ne algun; a més, només per les altres avantatges ja val la pena plantejar-s'ho.

Per cert, un estudi de l'Obra Social de Caixa Catalunya determina que més de la meitat de la superficie forestal de Catalunya no reben cap mena de gestió, fet que implica que Catalunya estigui en una situació de greu perill d'incendi tal i com a cada estiu es repeteix.

(Mapa de risc d'incendis de Catalunya).

Will you be there (Michael Jackson)

2009-08-07T08:00:00.001+02:00

Cançó de la banda sonora de Liberad a Willy.

Akwaaba, un estiu a l'Àfrica

2009-08-05T02:30:00.000+02:00

Akwaaba, un estiu a l'Àfrica tracta d'una noia de 16 anys que compra per e-bay un poblet de Ghana i hi decideix instal·lar-hi una central solar per generar electricitat i alimentar el poble. El contrast cultural i social entre el món europeu i l'africà des dels ulls ignorants d'una adolescent és el tema central de llibre.

L'autor és en Thomas Fuchs, guionista, periodista i radiofonista alemany, i l'editorial és Gran Angular, de manera que podeu imaginar que va adreçat a un públic juvenil; tot i això la temàtica m'ha empès a llegir-lo i atès que els llibres de viatges de cooperació m'agraden molt m'ho he passat bé, especialment he disfrutat amb les explicacions i descripcions de la zona de Ghana i la seva forma de vida, però evidentment no és un llibre adreçat per la gent de la meva edat, però pel públic a qui va dirigit està molt bé.

És un llibre entretingut i ideal per atreure la gent jove al món de la cooperació; amb 16 anys m'hagués agradat tindre'l entre les mans.

Costa Brava

2009-08-02T11:19:00.012+02:00

A mitjans de juliol vaig fer una escapadeta amb la meva xicota a la Costa Brava; ens vam allotjar a Tamariu, una petita zona costera que pertany al municipi de Palafrugell.

La veritat és que la zona és preciosa; la cala de Tamariu així com altres cales properes com les de Sa Tuna (de la qual m'hi vaig enamorar), Sa Riera (des de la qual es poden contemplar les illes Medes) o Aiguablava (des de la qual hi vam arribar per un camí de ronda després de caminar 20 minuts). Aigües cristal·lines, roques, penya-segats, boscos a peu de mar... També vam fer kayac pel mar i vam practicar snorkel.

Em va encantar la zona, vaig disfrutar molt amb el paisatge, de fet la natura també és paisatge i m'agrada saber que encara estem a temps de conservar i disfrutar d'aquest racons tan bonics i meravellosos. Tan de bo l'especulació urbanística no malmeti la zona, ni aquesta ni qualsevol altre indret digne de ser contemplat amb silenci, on les paraules sobren degut a l'extrema bellesa del paisatge i l'entorn.

Agroecologia i Sostenibilitat Rural

2009-07-30T20:55:00.005+02:00

Avui llegia al diari Segre que l'associassió Slow Food Terres de Lleida i la Universitat de Lleida van acordar ahir que properament s'ofertarà la titulació pròpia de segon cicle de Agroecologia i Sostenibilitat Rural, probablement de cara el curs 2010-2011.

Trobo que aquesta idea de Slow Food és molt encertada; Lleida és una terra eminentment agrícola i rural, i sempre ha mostrat el seu potencial per ser un referent en aquest àmbit gràcies al sectors pagès i ramader i a la impartició de les titulacions d'enginyeria agrònoma i forestals.

Però els temps canvien i cal aportar idees innovadores per modernitzar-se atès que la societat evoluciona i cal adaptar-se als nous temps. Aquesta nova fesonomia ha de ser aquesta nova titulació proposada per Slow Food per a que Lleida torni a ser novament capdavantera en la producció ecològica i sostenible en agricultura i ramaderia, a més de donar resposta a una nova necessitat de part de la societat que demana més coneixements en agricultura ecològica.

Tant de bo aquesta titulació sigui una realitat ben aviat; no tinc cap mena de dubte que amb ella Lleida i la UdL es convertiran en quelcom important i contribuiran a fer d'aquest món un lloc més sa i respectuós amb la natura. Des d'aquí el meu més sincer suport.

Opinions fomentades en l'absurditat

2009-07-26T19:32:00.010+02:00

Fent una passejada per alguns blocs he trobat una imatge del dibuixant Eneko sobre l'energia nuclear que a continuació copio.

Curiosament, la majoria de comentaris dels visitants són de desaprovació en l'opinió de l'autor de la imatge. He fet una ullada per saber l'opinió de la gent i ni els que són pro ni anti nuclears em convencen. No m'agrada la tesitura en que es mou el debat entorn aquest tipus de sistema energètic, ni per un cantó ni per l'altre.

No crec que sigui correcte dir que un nou accident com el de Txernòbil pugui tornar a succeir com a motiu per desprestigiar l'energia nuclear, ni que les energies renovables són les úniques que estan subvencionades. El fet de ser anti-nuclear, com es el meu cas, no significa que no s'hagi de fomentar l'opinió de manera raonada sense caure en vanalitats.

Per cert, hi ha dues frases que copio de gent pro-nuclear que m'han arribat a l'ànima:

"jo estaria encantat que construissin una central nuclear al cantó de casa meva"
"s'haurien de plantar més molins de vent que arbres va haver-hi en la península o cobrir cada metre quadarat del nostre cel de plaques solars i viure sota l'hombra d'elles per substituir les nuclears"

La llibertat d'expresió és una gran fita però val la pena que sempre que algú faci una valoració ho faci en termes raonables i amb una base real.

La dessalinitzadora de El Prat

2009-07-25T10:00:00.000+02:00

Aquest juliol ha entrat en funcionament la dessalinitzadora de El Prat del Llobregat, la qual garantirà el subministrament d'aigua als municipis de la regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta planta pot produir l'aigua que diariament consumeixen 700.000 persones i cobrirà el 24% del consum anual de l'àmbit metropolità. Per cada 100 litres d'aigua de mar es generen 45 litres d'aigua potable apta pel consum humà; la captació d'aigua del mar es realitza a 2,2 quilòmetres de la costa i a 30 metres de fondària. La inversió econòmica és de 230 milions d'euros per una planta que ocupa 51.000 m2, és a dir, 6 camps de futbol.

És una bona noticia l'existència d'aquest tipus d'instal·lacions a fi d'evitar accions antiecològiques com els grans transvassament, però la dessalinització no és la millor opció per solventar la manca d'aigua. Aquesta tecnologia ens pot ajudar en moments de sequera o estrés hídric, però cal ser conscients que fomentar una cultura de dessalinització d'aigua de mar no farà adonar-se a la gent que encara existeix un problema de disponibilitat d'aigua, de fet, probablement gran part de la societat pensarà que aquest tipus d'instal·lacions són la solució i que per tant no passa res si malgastem aigua.

El problema de l'aigua es veu minimitzat per la tecnologia, però en cap cas resolt; tenir cura de l'aixeta encara és necessari i indispensable.

Apunts sobre Garonya

2009-07-17T10:00:00.002+02:00

Copio l'escrit d'en José Luis Gallego publicat al seu excel·lent bloc Cuaderno de Medio Ambiente, redactat a partir d'un comunicat d'Ecologistas en Acción que podeu trobar en las seva web aquí. :

Ecologistas en Acción acaba de presentar una serie de puntualizaciones sobre la Central Nuclear de Garoña que pone en entredicho la veracidad de las informaciones aportadas por Nuclenor. Este es un breve resumen.

Nuclenor: La energía nuclear no emite gases de efecto invernadero.

Ecologistas en Acción: La fisión nuclear no emite gases de efecto invernadero de forma directa, pero las centrales nucleares sí lo hacen de forma indirecta a través de la construcción de la central, de todo el ciclo de preparación del combustible nuclear y de la gestión de los residuos radiactivos.

Nuclenor: El problema de los residuos nucleares estará solventado en breve.

Ecologistas en Acción: Hoy por hoy esto es una entelequia. Tras 50 años de industria nuclear, lo único cierto es que todas las centrales nucleares del mundo, entre ellas la de Garoña, siguen generando una enorme cantidad de material radiactivo, principalmente en forma de residuos de alta actividad que son peligrosos durante más de 100.000 años.
Además, la central consume uranio cuya minería es muy impactante. Por cada kilogramo de combustible hay que mover decenas de miles de kilogramos de tierra, lo que genera residuos de muy baja actividad en la zona. Hay que añadir que en el proceso de fabricación del combustible nuclear, también se genera radiactividad.

Nuclenor: La energía nuclear no produce daños para la salud.

Ecologistas en Acción: Los estudios epidemiológicos realizados en España hasta la fecha muestran un aumento de mortalidad por cánceres en torno a las minas de uranio y a las fábricas de combustible nuclear. También, por cierto, en torno a Garoña y Zorita, probablemente debido a la falta de control sobre las emisiones de la central durante el franquismo.

Nuclenor: El Consejo de Seguridad Nuclear ha determinado que Garoña es segura y que puede seguir funcionando 10 años más.

Ecologistas en Acción: El propio CSN reconoce la existencia de problemas de seguridad sin resolver en Garoña. De hecho fija el año 2011 como tope para resolver algunos de ellos y el 2013 para otros. Además, existen problemas de corrosión que afectan a todo el circuito primario, tanto a elementos clave de la vasija del reactor, cuya reparación implicaría prácticamente un cambio de la central, como al resto del circuito primario.

Nuclenor: La producción eléctrica de Garoña en 2008 fue de 4021 millones de Kwh, algo indispensable para el sistema eléctrico español.

Ecologistas en Acción: Garoña sólo suministra el 1,3% de la electricidad consumida en España, menos de la tercera parte de las exportaciones de energía eléctrica que realizó nuestro estado en 2008, luego es perfectamente prescindible.
Además, la degradación de los sistemas de la central, por su envejecimiento, hace que sus paradas no programadas sean más frecuentes y, por tanto, que contribuya cada vez menos a la garantía de suministro.

Nuclenor: Su coste de producción eléctrica es la mitad del obtenido por tecnologías convencionales. Contribuye a que los precios de la electricidad en España sean menores que en otros países de su entorno.

Ecologistas en Acción: El coste de la electricidad de origen nuclear es bajo debido a que ya está amortizada y a las subvenciones recibidas durante estos 38 años.
No contribuye a abaratar el precio de la electricidad porque en nuestro sistema liberalizado toda la electricidad suplementada se paga al precio más caro de las que cubren la demanda, que suelen ser los ciclos combinados. Por todo ello Garoña es una máquina de producir beneficios para sus propietarios.

Desforestació = càncer de pulmó

2009-07-15T10:00:00.004+02:00

En els darrers trenta anys l'estat de Rondònia, situat a l'oest de Brasil, ha perdut una tercera part de la seva superficies arbrada. Considerant que l'Amazonia són els pulmons del planeta terra, és fàcil constatar que no anem pel bon camí; com no s'adoptin mesures de manera urgent estem arreglats.

En les dues imatges de satèl·lit a continuació mostrades s'observa la desforestació patida per l'estat de la selva amazònica en només 8 anys. És tan impressionant com lamentable. De vegades una imatge val més que 1000 paraules, així que no cal aportar res més.

(any 2000)

(any 2008)

Vist a la web ecomicrosiervos, aquí.

Cites (18)

2009-07-11T15:50:00.006+02:00

"És hora que ens fem a la idea que l'oceà és el suport del planeta. És la sang de la terra, doncs cobreix més del 75% de la superficie terrestre" Alexandra Cousteau.

"Hem construït una civilització que malbarata de manera bàrbara les fonts energètiques. Per tant hem de redimensionar aquest consum energètic i, una vegada redimensionat, estabilitzar-lo impedint que creixi. Crec que aquesta és la única solució perquè la humanitat pugui sobreviure o almenys sobreviure civilitzadament" Joaquím Sempere.

"La gestió de l'aigua és el punt de partida per eliminar la pobresa. La seguretat de l'aigua és el punt de partida de la seguretat alimentària" Sunita Narain.

"El conflicte de l'agua és probelmàtic per naturelesa" Pedro Arrojo.

"La creixent i insostenible activitat del ser humà causarà un nou cataclisme abans que acabi el segle si no hi posem remei" Eduard O. Wilson.

"La dessalinitzadora és la novena cosa que hauria que fer-se i el transvasament la desena. Per tant, hi han vuit accions anterior preferibles" Joaquín Araujo.

"Si poguéssim produir aigua potable a baix cost a partir de l'aigua del mar, seria un autèntic servei a la humanitat que eclipsaria qualsevol altra fita científica" John F. Kennedy.

"Segurament si avui Kennedy repetís aquesta afirmació, introduiria també la variable de la sostenibilitat" Gildo Seisdedos [referent a la frase anterior].

Sobre la central de Garonya

2009-07-04T11:08:00.005+02:00

No és contradictori que si el Consell de Seguretat Nuclear ha dictaminat recentment que la central nuclear de Garonya encara té una vida de 10 anys dintre uns paràmetres de seguretat i productivitat adequats, el govern de Zapatero hagi decidit que deixi d'operar el 2013.

La decisió es basa més en un sentit ideològic que no pas segons raonaments tècnics; de tota manera aquesta central és la més vella de totes les de l'estat i produeix molt més residus radiactius que la resta de centrals. Per altra banda en el programa electoral del PSOE incloia la voluntat del tancament progressiu de les centrals nuclears, atès la presió ecologista.

Evidentment espero que el camí a seguir pel govern sigui el de l'autonomia enegètica basat en les energies renovables, quelcom que resta encara molt lluny malgrat el potencial tecnològic real, però si des d'ara hi ha aquesta voluntat potser algun dia ens aproparem, ni que sigui de lluny, al tant desitjat 100% renovable.

Moving (Macaco)

2009-06-13T16:50:00.000+02:00

Festa del medi ambient

2009-06-12T16:15:00.004+02:00

El 5 de juny es conmemora el Dia del Medi Ambient, i aquest dissabte es cel·lebrarà la Festa del Medi Ambient al Parc de La Mitjana de Lleida entre les 10 i les 14 hores. Podreu trobar activitats, tallers i exposicions sobre el medi ambient, sempre des d'una perspectiva lúdica i senzilla.

Us animo a que vingueu amb bicicleta, feu un beuret ecològic al bar del Parc i disfruteu fent una volteta i xafardegeu les diferents paradetes que hi hauran. És una manera molt ecològica de passar el diumenge pel matí.

Aquí podeu trobar les activitats previstes.

Sense nuclears i sense notar-ho

2009-06-09T03:22:00.008+02:00

En els darrers setmanes s'ha produït un fet que probablement els defensors de l'energia nuclear haurien de valorar i opinar al respecte: les centrals nuclears d'Ascó I i II i la de Vandellós II han estat parades durant varis dies.

Els motius són que Ascó I i VandellósII estan éssent sotmeses a les càrregues de combustible programades i Ascó II degut a un nou incident de seguretat.

Tal i com diu en José Luis Gallego en el seu bloc, la pregunta és: ara que les tenim totes paradetes i que s'ha pogut comprovar com a Catalunya som capassos de viure sense elles, no les podríem començar a desmuntar i evitar així més problemes?

Dia de reflexió

2009-06-06T08:00:00.000+02:00

Pel multipartidisme que suma i dona color a Europa, ves a votar.

Dia del Medi Ambient - Política

2009-06-05T17:13:00.002+02:00

Avui, en un dia del medi ambient que cada cop sembla que passa més desapercebut, us encoratjo per que aposteu per un futur verd, basat en la cultura de la natura, feu de la sostenibilitat la vostra ideologia i valoreu les energies renovables com a suport energètic.

Pel Green New Deal, una aposta de les Nacions Unides per una nova política, verda, la qual s'impulsarà des del Parlament Europeu si voteu pels partits ecologistes de debò.

La web de les Nacions Unides sobre el Dia del Medi Ambient aquí.

PSC, CiU i PP veten la ILP sobre els transgènics

2009-06-03T00:06:00.004+02:00

El passat 20 de maig la plataforma Som Lo que Sembrem va emetre aquest comunicat en la seva pàgina web que a continuació reprodueixo:

El motiu d’aquest comunicat es denunciar l’actitud poc democràtica del PP, PSC i CiU que han presentat esmenes a la totalitat a la ILP promoguda per la Plataforma Som lo que Sembrem amb l’objectiu de prohibir el cultiu de plantes transgèniques dins del territori català.

Independentment de la seva opinió sobre els cultius transgènics ens sembla una pressa de pèl i una falta de respecte cap a una eina democràtica que ells mateixos han promogut.

Les més de 105.000 signatures de ciutadans de Catalunya es mereixen que com a mínim s’hagués pogut discutir la nostra proposta de llei. Ens sorprèn encara més el cinisme amb que el grup del PSC justifica la seva postura. Evidentment cada partit polític pot tenir la seva però la nostra reivindicació és que calia que aquesta fos pública i expressada dins d’un debat que arribés al conjunt de la població. Si estan tant convençuts que els transgènics són bons per a Catalunya per què frenen el debat de la llei? Per què no permeten que es discuteixi i després voten oberta i públicament en contra? Per què tenen por del “soroll?

(...)

Els aliments transgènics són un risc per a la salut. Experts de tota Europa ens ho van deixar molt clar a les jornades que vem organitzar al més de març. L’EFSA no és independent i les seves avaluacions no són prou rigoroses tal com va denunciar el Consell de la Unió Europea. Com ho han de ser si són les mateixes multinacionals que els encarreguen i els resultats obtinguts són confidencials. Fins i tot es veta l’accés a llavors transgèniques als científics independents per a poder portar a terme els seus estudis. Avaluacions de només 3 mesos són insuficients tal com estan denunciant molts toxicòlegs.

A Europa països con França, Alemanya, Austria, Suïssa, Grècia i Hongria han prohibit el cultiu del blat de moro transgènic MON 810 i més de 200 regions s’han declatar Lliures de transgènics PP, PSC i CIU, en lloc de posar-se del costat de l'Europa Democràtica, dels països i regions que defensen els seu medi ambient, protegeixen els seus ciutadans i la seva agricultura, es posen del costat de les companyies amb una llarga historia de males practiques, de cerca de beneficis i de control del mercat per sobre de qualsevol altra consideració. Aquestes multinacionals en cap cas miren pel benefici de ciutadans i agricultura del nostre país, PERO ESPERAVEM QUE ELS NOSTRES POLITICS SI HO FESSIN

PP, PSC i CiU es decideixen per avalar els transgènics sense entrar en un debat sobre el model d'agricultura necessari per Catalunya, sense basar-se en cap assessorament científic públic i independent, ni en una reflexió i una ponderació dels riscos. El Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia, el CAPCIT, constituït a propòsit de la ILP , no ha complert amb el encàrrec del Parlament d'assessorar sobre els transgènics, tot i que va demanar diversos informes a institucions publiques catalanes. Som lo que Sembrem denunciem uns informes de contingut pobre i esbiaixats, que considerem, i creien que així ho ha considerat el CAPCIT, responen nomes als interessos de determinats lobbies. La societat catalana te dret a que les decisions sobre temes científics i tecnològics es prenguin avaluant a fons els riscos socials, i els costos públics que generen, i a que les raons i els interessos d'aquestes decisions siguin publiques i transparents.

Per sortir de la crisi val tot?

2009-06-01T23:35:00.004+02:00

Després d'impulsar una controvertida però eficient normativa de velocitat variable als voltants de l'àrea metropolitana de Barcelona que ha permès una reducció important de víctimes per accidents de tràfic i una disminució molt significativa a nivell de contaminació atmosfèrica, no entenc perquè per sortir de la crisi no es respecta aquesta aposta de futur i la mesura de subvencions de cotxes no tenen en compte els paràmetres d'emissions de CO2.

El greu del cas és que subvencionar vehicles respectuosos amb el medi ambient no implica cap més esforç que el que s'ha dut a terme amb l'actual mesura; si el paràmetre ecològic en aquest cas impliqués una despesa de diners bestial, una recuperació econòmica més tardana, no fos acceptada per la societat... ho podria entendre, però en aquest cas no és així.

Qui accepta aquesta mesura només fa que desqualificar-se pel que fa uns mesos va apostar. Aquesta mesura no és coherent ni conseqüent amb la regulació de velocitat variable que es va adoptar l'any passat des del govern de la Generalitat.

En un moment que sembla clar que les energies renovables, l'eficiencia energètica i el medi ambient són pilars bàsics del que hauria de ser una vertadera política verda, queda ben pal·lés qui només adopta mesures ecologistiques de cara la galeria i qui les defensa per convenciment.

El TRIST panorama de les energies renovables a Espanya

2009-05-31T20:37:00.005+02:00

El panorama de les energies renovables està força esvalotat a nivell nacional. Mentre el senyor Obama alaba la política de foment en energies renovables d'en Zapatero, la Comissió Europea suspèn Espanya en aquest tema i segons un informe de CCOO i la revista World Watch defineixen Espanya com el país industrialitzat més allunyat de complir amb el protocol de Kyoto.

A tot això cal sumar-hi el nou Real Decret Lley 6/2009 de 30 d'abril que pot fer frenar la impulsió de projectes d'energies renovables (ja faré cinc cèntims un altre dia) i el fet que només s'hagi arribat a cobrir el 50% d'energia tèrmica prevista segons el Pla d'Energies Renovables (PER) per 2008.

Davant aquestes 4 situacions, la intenció de la Fundación Ideas del PSOE de cobrir al 2050 el 100% de la demanda energètica amb energies renovables és quelcom utòpic i ridícol.

Ecofont

2009-04-28T00:03:00.003+02:00

L'empresa holandesa SPRANQ Comunicacions Creatives ha desenvolupat el que és coneix com l'ecofont, una tipografia que garanteix una reducció del 20% de tinta per impresió.

A fi que al imprimir un document de l'ordinador la tinta emprada segui la menor possible sense perdre claretat en la lectura del text i contribuir en així en l'estalvi d'un recurs, aquesta font incorpora petits cercles com els que es poden veure en la imatge següent, permetent un menor consum de tinta que no és del tot necessària.

L'ecofont és de descàrrega i ús gratuït, s'optimitza el seu estalvi i claretat amb un tamany de lletra de 9 o 11. Per més informació aquí.

Festa de la Solidaritat d'IO

2009-04-19T10:17:00.001+02:00

El proper cap de setmana l'ONG Intermón Oxfam organitza la XV Festa de la Solidaritat, mitjançant la qual es vol contribuir en reclamar el dret de les dones a rebre asistència i protecció en situacions de conflicte.

Amb aquest aconteixement es preten donar assistència a 35.000 persones que viuen en els camps de refugiats de Djabal i Goz Amer de Txad, on el 85% de la població són dones. L'objectiu és contribuir a un sanejament dels campaments, facilitar aigua potable, assegurar l'alimentació de les families, millorar les seves expectatives de futur i garantitzar la seguretat en el campament.

A Lleida la festa tindrà lloc el dissabte 25 a la plaça de l'Auditori d'11 a les 20 hores. Per més informació sobre les activitats que es duran a terme a Lleida aquí i sobre el campament de refugiats de Txad aquí.

Transforma hogar

2009-04-17T10:10:00.000+02:00

En la present web podeu trobar productes dissenyats especialment per separar els residus domèstics d'una manera sencilla, còmoda, pràctica i estètica. Papereres i contenidors de selectiva de diferents tamanys i dissenys, kits ecològics... Ara, reciclar amb estil és possible!!

La web pertany a l'empresa Cervic S.A., una empresa valenciana amb 20 anys d'experiència en el camp de la innovació, desenvolupament i fabricació de productes amb materials plàstics. Cervic environment és una unitat de negoci de l'empresa mare que té com objetiu oferir solucions innovadores que cuidin el medi ambient; solucions que eliminin barreres, facilitin i fomentin entre els ciutadans la recllida selectiva pel reciclatge.

Cites (16)

2009-04-15T00:20:00.000+02:00

"El que està en risc no és el planeta, sinó la nostra societat" José Luis Gallego.

"En la natura no hi han premis ni càstigs, sinó conseqüències" Susana Martínez Vidal.

"El meu avi es va cansar de contestar preguntes sobre el medi ambient en els seus darrers dies. Deia que estava fart que la gent ignorés les prodigioses meravelles existents en el nostre món i tan sols es qüestionessin per què era necessari protegir-lo. No podia comprendre com la societat havia estat capaç d'arribar fins el punt de ni tan sols plantejar-se aquesta disjuntiva" Alexandra Cousteau, neta de Jacques Cousteau.

"Ser ecològic és car porquè és minoritari" Joaquín Araujo.

"La defensa del medi ambient pot ser una oportunitat per l'economia internacional" Gonzalo Echagüe.

"L'aigua i la cultura van juntes. L'escassetat d'aigua no reflecteix el fracàs de la pluja, sinó el fracàs de la societat a l'hora de viure i compartir els seus recursos hídrics" Sunita Narain.

"L'escalfament de l'atmosfera és un problema global però ningú vol pagar per arreglar-lo" Joseph E. Stiglitz.

"El mínim que s'ha de fer en un paisatge és deixar-lo com estava" Plutarco.

El segrest de l'aigua

2009-04-13T22:30:00.005+02:00

El segrest de l'aigua. La mala gestió dels recursos hídrics és un llibre escrit per Marggie Black que forma part de la col·lecció Dossiers per Entendre el Món d'Intermón Oxfam.

El llibre, tal i com indica el resum de la contraportada, fa un repàs sobre la contaminació de l'aigua dolça, l'escassetat de regs, rius que degut la seva sobreexplotació no arriben al mar, de les guerres ocasionades per l'aigua, de les reserves cada cop més limitades...

Abans de llegir el llibre entenia que l'aigua és un bé comú que pertany a tothom, però ara he arribat a comprendre que malgrat això, les empreses privades que gestiones el seu transport, són els que en la pràctica exerceixen de propietaris d'ella, tractat-la com un producte per generar beneficis econòmics en comptes de considerar-la com un dret universal.

Un llibre molt recomanable si us interessa el tema; a mi l'inici inclús se m'ha fet una mica dens, però la part final m'ha agradat molt.

Corner of the earth (Jamiroquai)

2009-04-08T10:00:00.001+02:00

Revifar el debat de l'energia nuclear?

2009-04-06T00:53:00.010+02:00

El passat 11 de març el senyor Joan H. Simó i Burgués, president del COELL, va publicar al Diari Segre un article d’opinió en que es posicionava a favor de l’energia nuclear titulat "Revifar el debat de l'energia nuclear".

Personalment tinc una opinió que discrepa amb la seva, i d’aquí sorgeix la necessitat d’expressar la meva. Si us interessa el tema, us convido a llegir les meves reflexions i a buscar en alguna hemeroteca l’article publicat al diari.

Segons el senyor Joan H Simó i Burgués, les premisses bàsiques per apostar per l’energia nuclear, les quals les he agrupat en 8 punts, són:

1) Molts experts en el tema així com personalitats de la talla d’en Felipe González veuen la necessitat d’apostar per l’energia nuclear.

2) Països amb una llarga tradició nuclear segueixen apostant per ella i fins i tot, altres països com Suècia ,amb una moratòria nuclear de molt anys l’han aixecada.

3) Les centrals nuclears garanteixen l’estabilitat de la xarxa elèctrica i el subministrament elèctric sense interrupcions.

4) Les centrals nuclears són netes atès que eviten l’emissió de 60 milions de tones de CO2 a l’atmosfera. Les noves centrals nuclears seran capaces de recloure dins seu la radioactivitat provocada en cas d’accident greu.

5) Tenen un cost raonable del kWh.

6) Amb només 8 centrals es produeix el 20% de l’energia demanda a Espanya.

7) El cost de la matèria prima és molt barat.

8) Apostar per l’energia nuclear implica reduir la dependència energètica perquè es redueixen les importacions.

La veritat és que llegint aquests 8 punts sembla que no hi hagi dubtes en apostar per aquest tipus de generació energètica. La gent que es posiciona a favor de les nuclears al·leguen que els antinuclears basen la seva postura en tan sols 2 punts: la seguretat i la gestió de residus radiactius. El senyor Simó diu que els propers reactor seran segurs, opinió que puc arribar a compartir, i que el problema de la gestió de residus s’acabarà quan s’obrin cementiris nuclears arreu del país, tot i que jo considero que pocs municipis acceptaran de bon grat un cementiri nuclear.

Jo em posiciono en contra de l’energia nuclear perquè, senzillament, no és renovable. D’aquí uns anys s’esgotaran les reserves del combustible nuclear de la mateixa manera que és comença a parlar de la fi d’existències de carbó i petroli. Apostar per l’energia nuclear no és una solució energètica definitiva, simplement és una mesura temporal per seguir mantenint els nostres consums energètics. Em de ser proactius i avançar-nos als problemes, i més quan sabem que aquests arribaran.

Les energies renovables són les úniques que ara mateix i en un futur, poden satisfer la demanda energètica. Considero més sensat apostar per aquests sistemes energètics des d’ara a fi de desenvolupar-les; si apostem per la nuclear la investigació en renovables s’estancarà de nou.

Per una banda, en un planeta finit no podem pretendre un consum energètic il·limitat; és quelcom físicament impossible. D’aquí sorgeix el triple objectiu europeu de reduir un 20% la contaminació, arribar a una quota d’un 20% d’ús d’energies renovables i assolir un 20% d’estalvi energètic.

Respecte els 8 punts citats anteriorment, voldria fer algun comentari:

1) Preferiria saber noms d’experts en el tema que no el nom d’una persona política. Crec que l’opinió de personalitats com Pedro Arrojo o Ramon Folch són molt més importants i raonades en aquest tema.

3) Quan s’esgoti el combustible nuclear també es garantirà l’estabilitat constant de la xarxa elèctrica? L'energia solar i l'eòlica no funcionen tot el dia, però la biomassa o la geotèrmica poden operar les 24 hores del dia sense interrupcions, per tant, les renovables també poden garantir el subministrament elèctric de manra estable i sense interrupcions.

4) L’energia nuclear no emet CO2, però això no significa que sigui neta perquè emet emissions radiactives. De la mateixa manera que aquestes emissions radioactives es poden emmagatzemar en cementiris nuclears, també es poden enterrar les emissions de CO2 (captures de CO2). El fet d’enterrar aquests residus no significa que desapareguin, que no vagin a l’atmosfera no vol dir que no existeixin. Ambdues tecnologies són contaminats.

5) Construir i mantenir una central nuclear és extremadament car; si considerem aquestos costos el kWh no es raonable.

7) Quan l’urani escassegi ja veurem si el preu del combustible és molt barat o ens en riurem dels preus actuals del petroli.

8) Si apostem per l’energia nuclear es reduirà la dependència energètica de carbó i petroli vers l’exterior, però augmentarà la dependència respecte els països venedors d’urani. Tot queda compensat.

Curiosament, el mateix dia 11 de maig, en el mateix diari, s’hi publicava una noticia que portava el títol “El CSN ( Consejo de Seguridad Nuclear) propone 6 sanciones para Ascó I, 4 de ellas graves”.

Parafrasejant i modificant les darreres paraules amb que va tancar el seu article “no tenim carbó, no tenim petroli, no tenim gas, no tenim urani, no tenim elecció; només tenim sol”. (Enteneguem sol en aquest context com l'element identificador de les enrgies renovables).

Fira Natura

2009-03-30T08:54:00.001+02:00

Ipcena és una entitat ecològista de les terres de ponent que anualment organitza Fira Natura, una fira sobre medi ambient i qualitat de vida... En ella s'hi organitzen conferències, tallers, projeccions... i una gran quantitat d'empreses relacionades amb la sostenibilitat, les energies renovables, les teràpies naturals i els productes artesanals i ecològics es donen cita durant aquest cap de setmana.

El cap de setmana del 3 al 5 d'abril tindrà lloc, al Palau de Vidre dels Camps Elisis de Lleida, l'XI edició de Fira Natura, que ja s'ha convertit en tot un referent a nivell lleidatà i català.

Aquest any hi tornaré a anar-hi, però en comptes de fer-ho com a voluntari o faré com a membre de l'empresa d'energies renovables on treballo, Sofos Solar. Així que si esteu interessats en solar tèrmica, solar fotovoltaica, calderes de biomassa o biogàs, no dubteu en vindre a veure'ns.

Calderes de biomassa

2009-03-21T08:30:00.008+01:00

Les calderes de biomassa estan pensadas per sustiruir les calderes de gasoil o gas natural que tots tenim a casa o que es col·loquen en empreses, edificis públics... com element generador de calor i així utilitzar-la per calefacció i escalfar l'aigua calenta sanitaria.

Aquestes calderes utilitzen matèria vegetal com a combustible, el qual cremen per aprofitar el seu poder calorífic; la matèria vegetal empleada són restes de fusta, pinyols de fruita, clafolla de fruits secs... A fi d'obtindre un rendiment energètic més alt, el millor combustible a utilitza són els péllets, fusta en forma de petits cilindres de 5 cm de diàmetre i un parell de cm de llargada.

A igual potència una caldera de biomassa pot arribar a costar tres vegades més que una caldera de gasoil; per altra banda, el preu del pellet no arriba als 30 cèntims d'euro per quilogram, mentre que el litre de gasoil està, actualment, gairebé en 60 cèntims, tot i que a finals de 2008 rondava l'euro.

La diferència de preu entre ambdós calderes és molt significativa. Els motius per apostar per una caldera de biomassa és la consciència ecològica atès que les emissions de CO2 del procés de combustió es veuen compensades per l'absorció de CO2 de l'arbre d'on s'ha extret els péllets, per això es considera com una energia renovable; perquè el preu del combustible és constant, no com la gran variabilitat de preus del gasoil per calefacció; i perquè a mig o llarg termini és evident que el petroli aumentarà de preu de manera important, degut que cada cop en queda menys i és més difícil d'extreure. Ja no parlo sobre les conseqüencies d'augment de preu que poden comportar les diferents disputes bèl·liques que en un futur es puguin ocasionar pel denominat or negre perquè ens allunyaríem del tema. Per altra banda, és més segur disposar d'un dipòsit ple de péllets que no un dipòsit ple de gasoil o gas natural.

Actualment, és complicat apostar per aquesta tipologia de calderes a nivell domèstic, però en uns anys probablement serà una opció molt viable atès la manca de petroli o gas natural.